Octubre del 1994, unes grans pluges van ocasionar que la riera de
Caldes es desbordés. Ho recordeu?
Qui ho anava a pensar que aquesta riereta que va seca part de l’any
podia fer tot allò que va fer?
Cotxes arrossegats centenars de metres com si fossin joguines al
llarg de l’avinguda 1 de La Florida, cases inundades, pànic, etc. L’aigua de la
riera va arribar a tallar la carretera que comunica La Llagosta i Sta.
Perpètua, estem parlant de més de 300 metres d’amplada d’inundació des de la
riera fins aquest punt. Els veïns que van patir el desbordament ho recorden
perfectament, van estar traient fang dels carrers i cases, tirant mobles,
netejant, durant setmanes.
95 famílies afectades a Sta. Perpètua.
Els rius mediterranis de la conca del Besòs es comporten d’aquesta
forma. Són rius modestos normalment, però de tant en tant, una pluja potent els
hi proporciona una força que costa imaginar-se-la sinó l’has vist mai en acció.
En part, l’agreujament d’una avinguda d’aigua es produeix per allò que l’home
va posar al mig del riu o riera, sense tenir en compte “VERITABLEMENT” que
aquell petit curs fluvial es pot arribar a convertir en una autèntica massa
d’aigua de força incommensurable. Barrar el pas a l’aigua, obstaculitzar una
avinguda d’aigua amb els sediments i materials que arrossega és una estupidesa
humana. Construir ponts baixos no fa més que agreujar les conseqüències de les
avingudes d’aigua, perquè els ponts baixos retenen els materials, obstaculitzen
el pas de l’aigua, provocant que la riera o riu acabi per desbordar i bé, els
ponts acaben també per patir els efectes.
Recordeu que li va passar a l’octubre del 1994 al pont que comunica
la rambla de Sta. Perpètua amb el CIM?
Va quedar tocat per l’envestida de l’aigua i va haver de ser
reparat, igual que el de la N-152. Però les administracions no aprenen i planegen
i fan més ponts baixos. No aprenen, i al baix pont de la R3 que creua la riera
de Caldes, segons l’estudi informatiu aprovat al 2008 volen afegir un 2n pont,
igual de baix, per la 2a via de tren. No hi ha bastant amb 1 pont que faci de tap
durant un episodi de crescuda de la riera, han de posar un altre més.
A la riera Seca, a La Llagosta, existeix un problema similar; el
pont de la R3 obliga a què el carrer Miguel Hernández hagi de baixar a cota de
la llera fluvial, quedant-se inundat a la mínima crescuda de consideració del
curs fluvial i per tant, tallant-se el trànsit de vehicles en una de les 3
artèries que comuniquen La Llagosta i Sta. Perpètua. El pont aquí també fa de
tap. Malgrat tot, el mateix estudi informatiu del 2008 planeja que les 2 vies
de tren han d’anar per aquí, a la mateixa altura sobre la riera que l’actual,
amb l’ampliació de l’esmentat pont per tal de donar espai a la 2a via, la via
de la discòrdia.
Vet aquí que no estem contents, gens contents. La culpa no és de
les rieres, és de l’home per no utilitzar el cervell com cal. La pluja en un
país mediterrani és motiu d’alegria, bé que ens cal, però ens farà patir de
valent per culpa de l’estupidesa humana.
En aquest país, quan es
planeja millorar una infraestructura, en comptes d’esmenar els errors del
passat, de fer-la com cal, adaptar-la als nous temps i coneixements, sovint
sembla que el que s’aplica és un pegat, s’aplica un retall pegat per anar
tirant, i amb sort potser el marró que vingui ja li caurà al proper responsable
polític. Quan es faran les coses seriosament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada