Democràcia participativa

Poc desprès de l’anterior reunió a l’Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, diversos veïns vam rebre el dilluns 2 de desembre, per part d’una arquitecta de l’Ajuntament, un document. Dins el document trobem algunes coses sorprenents:
 

“Es nomenarà un segon interlocutor o interlocutora entre les persones de cases afectades a més de l’actual portaveu per reforçar les relacions de comunicació interna amb l’Ajuntament i també amb els mitjans de comunicació a l’abast.”

 

Qui ho nomenarà? L’Ajuntament? Si algú ha de triar algun interlocutor/portaveu d’entre els veïns són els propis veïns afectats directament per la R3.

“Caldria trobar consens i sumar l’AAVV de La Florida, a tal efecte l’entitat cercarà interlocutors per superar el desencontre i l’ajuntament ajudarà en el possible.”
 

 No necessitem ni volem que ningú ens imposi una persona triada per l’AVV i/o l’Ajuntament “per superar el desencontre”. En tot cas, seríem els veïns afectats els que hauríem de decidir si ens convé, o no, mantenir contacte amb la junta que va entrar enguany en el càrrec. Bé que vam saber sense cap mena de dubte que l’anterior Junta ens recolzava i ajudava en tot sense haver d’entrar en cap mena de discussió. Tenim suficient criteri, no som nens ni subordinats.

“Confirmar amb el jurista com continuar la defensa jurídica iniciada en el marc de la comissió del projecte “Pugemaltren” de l’Agenda estratègica de ciutat.”
 

No tenim cap notícia sobre la creació oficial d’una comissió del projecte Pugemaltren. Sabíem que volien crear-la des de l’Ajuntament de Sta. Perpètua, però no que s’hagués creat ja...caldria que ens puntualitzessin aquest tema.

 

La democràcia participativa és un terme que es va escoltant aquí i allà, i al final, com tants altres termes que cauen en la boca dels polítics, acaba per perdre el sentit original, degenerant en una parodia. Al nostre país, molts ciutadans es van deixar de sentir representats pels polítics i/o governants anys enrere, és una realitat que ve de lluny. Els ciutadans necessitem poder participar més en la política del dia a dia, a banda d’anar a votar cada 4 anys. Si participes i no fas cap crítica no existeix cap problema, tot va com la seda. El desencontre prové de quan fas, de tant en tant, un mínim de crítica objectiva.

Quan els interessos potser ja no són els mateixos, quan un col·lectiu es considera un problema, llavors que toca? Dividir-ho? Intentar enderrocar a les persones que ho porten endavant? O bé, introduir persones determinades pel mig? Els veïns tenen tot el dret de defensar-se, de pressionar i exigir a les administracions quan una cosa la veuen injusta que treballin per posar-hi remei.

 

Es reclama democràcia participativa de debò en un temps en el què els ciutadans cada vegada pintem menys. Fora bo que els polítics veterans miressin cap endarrere, es recordessin de temps passats, de com eren i de com es comporten ara.
 

Tenim dret a decidir, si o no? I a pensar? I a fer crítica de tant en tant? De debò?

 

La funció de la Plataforma no és la de fer ni oposició ni entrar en cap joc polític, també fora bo que tothom entengués bé això, perquè des del principi hem actuat així. Som ciutadans afectats per un problema comú, res més.