Panoràmica del talús de Sta. Perpètua de Mogoda des de La Llagosta en data 2 d'agost de 2026
“La
ciutadania no ha d’entendre com funcionen els procediments administratius i les
administracions”. 1h43 m de la videoacta del
Ple ordinari del 30 de setembre de 2026 de l’Ajuntament de Sta. Perpètua de
Mogoda
La frase la va dir durant el Ple ordinari del
30 de setembre Sergio Hernández Castellano (Sta. Perpètua en Comú - En Comú
Guanyem) qui ostenta la Primera Tinença d’Alcaldia i és, alhora, Regidor President de l'Àrea de Territori, Acció
Climàtica i Desenvolupament Local. En resum, esdevé una
pedra principal del govern municipal.
Sergio la va dir en la part de Precs i
Preguntes, en resposta a les intervencions de l’oposició per part de Joan
Martínez (PSC) i Kevin Romero (Ciutadans). El context fou que els dos
regidors de l’oposició qüestionaren l’actitud del govern municipal en relació
al talús de la R3 i la resta d’afectacions de la infraestructura ferroviària.
Les seves intervencions tenien l’ànim de defensar al veïnat i forçar al govern
municipal a proporcionar explicacions i informació sobre la R3 en global i, en
concret, sobre les reunions entre Adif i ajuntament.
La desafortunada frase guarda certa
reminiscència amb la part negra de la nostra història i no hagués sonat gens rara
en boca de Manuel Fraga. En aquella època els drets i
les llibertats estaven quasi totalment restringits i es perseguia als ciutadans
que es ficaven en política, feien preguntes al règim o el criticaven. Les
represàlies per part dels càrrecs públics i la persecució dels dissidents eren
el pa de cada dia. Ara bé, la nostra democràcia te uns 50 anys de vida i, els
ciutadans, en efecte, han de poder fer efectius els seus drets i llibertats.
Imaginem que Sergio es va equivocar. No diem que se li va escapar, perquè ell sap que els ciutadans tenen
dret a entendre (i tenen tot el dret a conèixer-ho) com funcionen els
procediments administratius i les administracions públiques, per tal que no abusin
del seu poder i per defensar-se de determinats càrrecs públics que no actuen de
forma honorable i d’acord amb les seves obligacions. També han de poder entendre
els ciutadans (i se’ls ha d’explicar) com funcionen les administracions
públiques per fer valer els seus drets, entre ells el d’accés a la informació
pública i, en especial, quan són part interessada d’un procés o un projecte o
qualsevol acció (sovint, malintencionada) dels estaments públics que confronti els
seus drets (el de l’habitatge, p. ex.). Existeix una Llei de
Transparència a aquests efectes i tots els càrrecs de l’ajuntament en tenen
coneixement. Un altre tema és que la respectin. Fins ara, no és així.
Els ciutadans tenim llibertats, com la
d’explicar als càrrecs de l’oposició els problemes que ens ocasiona una
determinada administració pública i, per tant, coartar-la no s’ajusta a dret.
Altrament, els polítics de l’oposició tenen dret a accedir a tota la
documentació pública, siguin requeriments urbanístics o d’altres, perquè
d’aquesta manera poden fiscalitzar l’acció de govern i, si s’escau, actuar en
defensa dels ciutadans, per exemple en cas d’objecte d’un abús de poder o d’una
injustícia. Malgrat tot, alguns governants pensen que han d’evitar que els
regidors de l’oposició puguin accedir a aquesta informació, potser com un
esforç més per amagar les seves vergonyes.
Per la frase del principi del post en un país
“normal” un polític es disculparia públicament. Òbviament, en el govern
municipal perpetuenc passen coses molt més greus i ningú es disculpa o admet
res, com si la humilitat estigués fora de joc. És un defecte normal que sorgeix
quan un mateix gregarisme polític (amb diferents noms) es tira dècades ocupant
les poltrones del govern municipal. En tal tessitura és inherent a l’espècie
humana que les persones desenvolupin comportaments aberrants. Llavors, potser
els càrrecs públics creguin que l’ajuntament és seu i consolidin un concepte de
govern propi de l’autocràcia, utilitzant mecanismes com el de l’opacitat,
negant explicacions públiques, documents i respostes, i establint i
consolidant, fins i tot, una dinastia de forma ben visible. Parlar de casta
i estar en contra de la corona requereix un mínim de coherència.
Tanmateix, deixem aparcat el contingut del
Ple pel moment. Primerament, ens ocuparem d’algunes notícies i esdeveniments
d’aquest estiu. Us avancem que trobareu també bastants fotografies sobre l’estat
de les voreres i calçada de l’avinguda Set, amb les que veureu l’evolució de
les afectacions sobre el patrimoni municipal.
VISITA
DE LA DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT
L’Informatiu, el periòdic perpetuenc,
publicava la següent notícia al mes de setembre:
L'Ajuntament aborda amb la Generalitat les
principals necessitats de Santa Perpètua
A la notícia esmentaven la visita al municipi
de Pilar Díaz, la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona (PSC). El
redactat de la notícia donava a entendre que els líders de l’oposició local
(Joan Martínez (PSC) i Kevin Romero (Ciutadans)) es reuniren amb el govern
municipal i la delegada per parlar de la R3, fet que no és cert.
Els líders de l’oposició varen ser convidats
com a cortesia institucional, com a presentació, per fer la foto i res més. Desprès
els van fer fora i les converses sobre la R3 es varen dur a terme entre el
govern municipal (ERC i els Comuns) i la delegada de la Generalitat. Va ser
una jugada de mauleria més, mitjançant la qual el govern municipal donava a
entendre als afectats que els de l’oposició formen part de les decisions que els
hi estan fotent la vida enlaire. Jugades d’aquest tipus deixen desinflades i
confuses a les persones...és només un intent més de desgastar.
La veritat és que el govern municipal es
reuneix amb Adif, la Generalitat, o d’altres, sense tenir-nos en compte com a
ciutadans i, alhora, tampoc compta amb els polítics locals de l’oposició. Els del govern municipal no aixequen actes de les reunions que
mantenen i no informen del contingut de les reunions i del seu resultat, conclusions
o acords. Igualment, no mostren l’agenda de les dates de reunions abans que es
produeixin i, així, d’aquesta forma, s’estalvien reaccions, com ara les
concentracions reivindicatives.
Aixecar una acta de reunió és el més típic
que es duu a terme en una empresa, en una associació, en una administració
pública mínimament seriosa per donar fe i deixar constància del que s’ha
parlat, de les opinions de les parts i els compromisos, acords o conclusions. És
una mostra de responsabilitat i de respecte envers als que representen.
En canvi, el govern municipal perpetuenc,
quan es reuneix amb la Generalitat o Adif per parlar de la R3, s’amaga al
darrera d’una pantalla de privacitat, tal qual com si s’haguessin reunit entre
amics per fer una costellada, prendre unes birres i parlar de problemes
domèstics o personals quan, en realitat, actuen en qualitat de
representants públics per tractar temes de gestió pública importantíssims i,
per tant, han de rendir comptes davant la ciutadania.
D’altra banda, aprofitant l’ocasió, val a dir
que fa poc van passar els primers 100 dies de govern del nou alcalde, Juan
Carlos Mingueza (Comuns) i, dient-lo amb diplomàcia, ens molesta la seva línia
de govern que, pel moment, en quan a la
problemàtica ferroviària, és ben difícil de digerir.
EL
REQUERIMENT ALS VEÏNS
Una mica d’història recent: el 6 de maig
del 2026 el govern municipal perpetuenc es va reunir amb els afectats, desprès
de 12 anys sense convocar-nos. En aquella reunió els
afectats, força crispats i angoixats per tota la situació que patien, varen
expressar diverses queixes i formularen unes poques peticions.
Una de les queixes es fonamentava en la manca
d’informació, atès que els afectats sempre han hagut de demanar un per un els
documents públics relacionats amb la R3. Tot i així, encara no disposen de
gran part de la informació desprès de 15 anys esperant, fet que és una situació
anòmala que els hi suposa una indefensió per emprendre qualsevol moviment
jurídic, siguin al·legacions, una reclamació o el que sigui.
Els afectats, amb la finalitat d’esmenar
aquesta problemàtica, demanaren durant la reunió que el web de l’ajuntament comptés
amb un apartat en el que s’incorporessin tots els documents per tal que
qualsevol (afectat o no) pogués accedir i descarregar-se’ls.
Es tractava d’una petició que aspirava a fer
efectiva una transparència que no només els beneficiaria a ells, sinó a tota la
ciutadania. El govern municipal per la seva part es va comprometre a tirar-ho
endavant davant de desenes de ciutadans i, fins i tot, en presència de diversos
regidors de l’oposició. Quasi 5 mesos desprès no han fet res; continuem en la
mateixa situació i, mentrestant, corre el rellotge i la planificació del
desdoblament del tram Montcada-Mollet podria estar enllestida al 2027 (vegeu
notícia desprès d’aquest paràgraf). Fem una lectura clara de manca de compromís
amb els veïns que els situa de nou al costat d’Adif.
Els trens de l'R3 entre Mollet i BCN es
recuperaran amb el desdoblament fins a la Garriga. Som Mollet, núm. 1248, 18
setembre de 2026.
https://www.sommollet.cat/documents/revistes/sommollet1248-1.pdf
També els veïns del talús demanaren ajuda al
Consistori durant la reunió del maig per la situació que viuen a les seves
cases des de fa molts anys. Setmanes desprès, amb tota la bona fe del món, els
veïns varen deixar passar voluntàriament a les seves propietats als tècnics
municipals i càrrecs polítics del govern, com ara, l’alcalde Juan Carlos
Mingueza, a fi que fessin una inspecció de l’estat de les propietats i del
talús. Unes setmanes més tard, en plenes vacances d’agost, els veïns del
talús reberen un requeriment urbanístic de l’ajuntament que incorpora aspectes
desmesuradament durs, injustos i exigents al nostre parer.
El requeriment significarà una despesa
individual enorme que, aproximadament, anirà entre els 5000 i els 10000 euros i
que, en alguns casos, podria arribar a més.
Determinades accions de les
administracions públiques tenen el potencial de provocar un efecte intimidatori
i repressor, contenidor i aturador de la dissidència. Quan
un està assegut a la poltrona disposa de juristes, arquitectes, enginyers i un
munt de recursos amb els que jugar. Cal ser just i proporcionat des de les
posicions de poder, no oblidar que s’actua en representació dels ciutadans i no
confondre els interessos de la funció pública amb uns altres.
Tanmateix, l’anàlisi del problema del talús és bastant fàcil i quasi bé tothom, excepte Adif, pensa el mateix:
- L’Estat abandona temeràriament un turó que
va partir en dos fa més d’un segle per construir una
via de tren en trinxera i mai s’ha dedicat a consolidar de forma segura els
talussos resultants.
- El talús resultant de més altura és argilós i, degut a la pèrdua continua de materials al llarg de més d’un segle, retrocedeix en direcció les cases de l’avinguda Set i Catorze durant dècades, arribant al límit dels murs de les finques i provocant inclòs algun episodi de despreniment seriós al llarg del segle XX que ocupa la pròpia via del tren.
- Finalment, la situació desemboca en danys en les propietats privades i també en el patrimoni municipal (Avinguda Set).
En aquest escenari és de sentit comú que Adif
hauria de fer-se càrrec d’indemnitzar als afectats pels danys a les seves
propietats o almenys... fer d’una vegada per totes unes veritables obres de
consolidació del talús. Per què complicar-lo tot d’aquesta forma? Quin
benefici treu un Administrador de les Infraestructures Ferroviàries obrant
així?
Al mig d’aquest context, s’albira una
ambigüitat per part de l’ajuntament, a jutjar per les seves accions que, a més,
per la seva temporalitat (EN PLENES VACANCES!!) desprenen un flaire
força rar.
En un país normal el talús s’hagués reparat
al segle passat. En el nostre a dia d’avui Adif continua sense
explicar res i no sabem si ha preparat les bases de licitació d’unes obres
definitives, o si les està elaborant, ni quina és la idea que vol aplicar. Sobre
l’ajuntament, més del mateix. L’Alcalde perpetuenc diu públicament que els
serveis tècnics de l’ajuntament han passat a Adif les seves idees, però quan se
li demana en els Plens que expliquin les seves idees, o que passin informació,
no diuen res. Com es pot confiar en aquestes circumstàncies?
Tornant al requeriment, dicta un termini massa curt pel seu compliment i tots sabem que aquest país es paralitza durant l’agost, factor que implica una pèrdua considerable de temps per buscar els professionals necessaris, obtenir pressupostos i elaborar la documentació que se’ls hi exigeix als veïns. Es a dir, d’entrada tenim que 2 mesos del termini han expirat. A sobre, afegim que:
- L’ajuntament encara no ha respòs a les al·legacions o almenys no ho havia fet fins fa pocs dies.
- Teresa Mira (càrrec de l’ajuntament encarregada del requeriment) es va reunir amb els afectats a principis de l’octubre per aclarir aspectes del requeriment dos mesos desprès que aquest els hi arribés. Potser massa tard, oi?
- L’ajuntament no ha facilitat tota la documentació necessària, els antecedents (tots els seus informes de vigilància i inspecció des del 2011 al 2025, dades geotècniques, etc.) per fer front al requeriment.
En conjunt, no és passar-se una mica?
Addicionalment, les propietats (parcial/totalment) se situen dins de zona
d’afecció ferroviària, amb el que per dur a terme determinades accions, els
veïns haurien de comptar si o si amb el permís explícit d’Adif, document que
triga en obtenir-se; un altre fet que coneixen perfectament des de
l’ajuntament.
Per tal de suavitzar la situació,
l’ajuntament podria concedir un ajornament del termini del requeriment, perquè els
afectats tenen voluntat ferma de complir amb el que se’ls hi demana.
Una síntesi de la problemàtica del talús entre el maig i l’octubre del 2026:
- Al maig els afectats es reuneixen amb l’ajuntament i demanen ajuda.
- Més tard obren les seves finques voluntàriament a la inspecció de l’ajuntament, confiant en què els ajudaran.
- En plenes vacances els hi arriba un requeriment urbanístic el qual suposa gastar-se un dineral i, degut, al curt termini i a la informació pública que no els hi proporcionen, tot això genera una presa que, donat que el problema és complex, no és massa assenyat.
I de nou insistim: no només són els veïns els
que no aconsegueixen tota la informació que demanen. La informació no arriba als
propis grups de l’oposició i així ho fan saber públicament Kevin Romero i Joan
Martínez al llarg de l’apartat de Precs i Preguntes del Ple Ordinari del mes de
setembre. Quan fan preguntes sobre el talús, els regidors Jorge Navarro i
Sergio Hernández (Comuns) es dediquen a no contestar i a refugiar-se en excuses
penals i en la privacitat del tema, però és el propi govern dels Comuns qui
ha estat donant detalls privats públicament sobre la situació dels habitatges a
L’Informatiu i al Ple al llarg de les darreres dues dècades i fins ara. Aquesta
problemàtica sempre ha requerit de la denúncia pública i sense aquesta les
administracions públiques mai han mogut un dit, començant pel Consistori
perpetuenc i terminant amb Adif. Prou que ho sabem.
Contra tot pronòstic, Sergio Hernández, en
resposta als regidors de l’oposició durant els Precs i Preguntes, cataloga la
problemàtica del talús com “problema d’ús privat”. Una simplificació de
la realitat tan esbiaixada que ens fa passar per babaus. Per escoltar-lo, aneu a
l’1h41m de la videoacta del darrer ple ordinari.
No, Sergio, no. És una administració
pública (Adif) la que, per no exercir correctament les seves competències, ocasiona
un problema en l’àmbit d’una quinzena de propietats privades i, addicionalment,
sobre els drets d’ús dels seus propietaris i també sobre el patrimoni públic de
l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda (avinguda Set). I, de retruc, Adif porta
anys adoptant una actitud moooolt temerària amb un perill que pot afectar als
usuaris d’una infraestructura d’interès general de la que és competent
plenament per administrar-la.
I ara toca tractar en profunditat del
problema de l’avinguda Set que forma part del patrimoni municipal de
l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda. És la seva responsabilitat.
L’AVINGUDA
SET
Del 3 de juliol de 2026 hi ha un informe
interessant, de la Cap de Serveis Urbans, mobilitat i canvi climàtic de l’ajuntament
de Sta. Perpètua de Mogoda. Fixeu-vos que surten en minúscules les darreres
competències de la Cap, tal qual apareixen a l’informe, potser com a símbol de
menor importància o preocupació institucional. El concepte de l’informe és:
Inspecció tècnica de les voreres de
l’avinguda catorze entre els números 47 i 55 i l’avinguda set entre els números
27 i 35. CODI DE VERIFICACIÓ: 16342343737501720240.
Degut a tota la pressió pública i política,
l’aparat burocràtic de l’ajuntament es va veure obligat a posar-se en marxa i dur
a terme una inspecció tècnica de l’avinguda Set. Van fer una inspecció de la
vorera i elaboraren l’informe. Un es mira l’informe de 2 fulls amb interès i
inquietud i troba diferents fragments inquietants:
“...es detecta un moviment de la vorera
respecte a la vorada, que s’ha omplert amb formigó, i també s’observa que la
pendent transversal de la mateixa es dirigeix cap a l’interior del solar en
lloc de fer-ho cap a la calçada.”
“...s’ha procedit a inspeccionar la
zona on ja constava l’existència d’esquerdes l’any 2012, davant del número
35bis comprovant-se que aquestes mantenen un estat aparentment idèntic a
l’observat en la documentació disponible sense apreciar-se noves fissures ni
signes d’evolució o agreujament.”
“Davant de l’avinguda Set, número 35
bis, les esquerdes observades ja existien l’any 2012 i no presenten una
evolució apreciable ni s’han detectat noves fissures.”
Per aquell que no conegui el lloc, l’informe
descriu que el pendent baixa en direcció al talús i no cap a la calçada que
seria el normal. Es a dir, aquest carrer ha cedit en direcció al talús, fet ja
descrit el 29 d’octubre de l’any 2011 per la Plataforma d’Afectats:
EL RISC DEL TALÚS
https://afectatsr3.blogspot.com/2011/10/el-risc-del-talus.html
Al fer una mirada analítica de l’informe “tècnic”, hi ha diversos aspectes controvertits a comentar:
- Estranya que donat que es recolza exclusivament en fotografies, només s’aportin dues que, a més, només mostren un petitíssim tram afectat de la vorera quan en realitat hi ha desenes de metres en mal estat associats amb la problemàtica del talús. A sobre, la definició de les fotografies és totalment insuficient per apreciar els detalls.
- No incorpora cap fotografia panoràmica en la que s’observi la inclinació de la calçada o l’absència o presència d’esquerdes.
- No incorpora cap fotografia de la vorera oposada o la calçada demostrativa de l’absència, o no, d’esquerdes o d’altres afectacions, com ara deformacions del ferm.
En l’època de les càmeres analògiques tirar
moltes fotografies sortia car degut al revelat del rodet, però avui en dia,
tant dona fer 20 com 50!! Com és que només apareixen dues imatges reduïdes a
l’informe i amb escassa definició?? Potser no convé que constin moltes proves
oficials del que tothom sap ja?
Una altra peculiaritat rau en què la Cap fa
comparativa entre imatges del 2012 i les actuals, però les del 2012 no hi
són...es a dir, no queden acreditades les seves conclusions i comentaris. Sota
el nostre parer és tracta d’una praxis qüestionable. Val a dir que els
documents tècnics d’una administració pública han de complir amb una mínima
ortodòxia i amb problemes com aquest, més encara.
Des d’abans del 2011, tots els esforços
d’inspecció de l’ajuntament en aquest sector han estat provocats pel
senyalament i crida d’atenció del veïnat a escala pública i/o per la protesta
del veïnat (reunions amb l’ajuntament pujades de to, recollida de signatures,
etc.). Amb tot, a jutjar per l’informe de la Cap, l’ajuntament només ha fet
dues inspeccions FORÇA INCOMPLETES I PARCIALS al seu patrimoni públic dins del
sector d’afectació del talús de la R3, atès que la comparativa la duu a terme
exclusivament entre dues imatges del darrer estiu i les del 2012 (que no hi
figuren).
Resumint la situació: en 14 anys només han
fet dues pobríssimes inspeccions visuals! Per si sol,
és un fet objectiu que deixa palès el passotisme de l’administració pública
local respecte un problema greu d’afectació sobre el patrimoni públic del qual
és plenament competent.
Una altra mancança de l’exercici de les
seves funcions per part dels serveis tècnics de l’ajuntament és que ningú ha pres
amidaments de les esquerdes i graus dels pendents. No
quantifiquen ni descriuen el pendent i les esquerdes de forma tècnica, amb el
que és impossible fer-se una idea precisa de la gravetat i tampoc fer
comparatives fidedignes en el temps de l’evolució del problema. La descripció
que fan la podria fer un neòfit, un veí qualsevol, sense tenir cap carrera
universitària.
Sorprenentment, davant la gravetat de la
situació l’informe no proposa cap actuació, seguiment, mesures; ABSOLUTELY
NOTHING!! Deixen aparcat el problema, com ja van fer l’any 2012 i, si de
cas, dintre de 14 anys...tornarem a parlar-ne.
En les notícies de L’Informatiu i en el Ple
del darrer juliol (vegeu post PLE AJUNT. PERPETUENC 23-07-26) l’alcalde
presumia de la inspecció fantàstica que havien dut a terme des de l’ajuntament,
amb enginyer inclòs...i de què ens serveix? Quina mena de professionalitat i
seriositat tècnica demostra aquest ajuntament amb un assumpte tan summament
important i greu com aquest? Un informe com aquest al sector privat no és
imaginable, no tindria cap futur.
Per sort, nosaltres disposem de bastants
imatges, des del 2011 fins al 2026, que us oferim en aquest post i, gràcies a
això, podem ampliar la informació i definir millor la gravetat i abast de l’afectació
en el patrimoni públic. Amb aquest fi us mostrarem fotografies de l’estat del
ferm de la calçada i la vorera oposada al talús, aspectes que no s’aborden a
l’informe.
Fotografies incloses a l’informe “Inspecció tècnica de les voreres de l’avinguda catorze entre els números 47 i 55 i l’avinguda set entre els números 27 i 35 (Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, 2026)”
Al mirar en detall la separació entre panots
i vorada en la imatge de la dreta, es copsa que va ser omplerta amb morter desprès
del 2011, com veurem també en les properes imatges. S’observa que l’amplada de
la separació entre panots i vorada fa pràcticament la meitat de l’amplada de la
vorada. En la següent imatge es fa una comparativa entre una fotografia de
l’any 2011 i un altre de l’informe d’enguany.
Fotografia de l’esquerra publicada a “El risc del talús (Plataforma Afectats R3, 29 d’octubre de 2011)”. Fotografia de la dreta inclosa a “Inspecció tècnica de les voreres de l’avinguda catorze entre els números 47 i 55 i l’avinguda set entre els números 27 i 35 (Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, 2026)”
Pareu atenció en què les fotografies del 2026
i les del 2011 provenen del mateix lloc, on sempre estan els contenidors de les
escombraries, i justament on la calçada fa una corba. Tot i que les dues
fotografies s’han pres en sentits oposats (la del 2011 de nord a sud i la del
2026 de sud a nord) serveixen plenament a escala comparativa per copsar que, en
efecte, les esquerdes han anat a més entre el 2011 i el 2026. S’aprecia que es
va fer una reparació de la vorera desprès del 2011 per col·locar els panots
aixecats i, alhora, es va omplir amb morter la separació existent entre la
vorada i els panots. Desprès d’això el terreny va cedir encara més i es va
obrir el morter, aspecte que és demostratiu al 100% de què l’esquerda s’ha
agreujat entre el 2011 i el 2026, al contrari de les conclusions de l’informe
de l’ajuntament.
També és possible fer una aproximació
orientativa comparant amidaments d’una regla sobre la fotografia a la pantalla
de l’ordinador, confrontant per cada imatge l’amplada de la separació amb
l’amplada de la vorada. S’aprecia una diferència notòria que és innegable.
Fotografia del 2026 (Plataforma Afectats R3). Detall de la reparació vella de l’esquerda entre vorada i panots amb morter i l’eixamplament posterior de l’esquerda.
Fotografia de l’esquerra del juliol de 2011 (Plataforma Afectats R3). Fotografia de la dreta inclosa a “Inspecció tècnica de les voreres de l’avinguda catorze entre els números 47 i 55 i l’avinguda set entre els números 27 i 35 (Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, 2026)”
De nou la corba del carrer ens permet ubicar
les dues imatges i comparar. La inclinació de la tanca perimetral té un angle notablement
major en la imatge del 2026. Quedeu-vos en què la part que es veu pitjor a la
fotografia del 2011 (la part inferior) no apareix a l’informe del 2026 de
l’ajuntament.
Detall de les dimensions de l’esquerda a la vorera a l’altura del solar d’Adif.
Fotografia de l’esquerra del 17 de març del 2026 i fotografia de la dreta del 10 d’octubre de 2026 al mateix punt de la calçada (Plataforma Afectats R3). L’esquerda està més definida i és més ampla actualment; només han passat 7 mesos.
Fotografies del 10 d’octubre de 2026
Fotografies del 10 d’octubre de 2026. Canvis de pendent, esquerdes i deformacions en la vorera a desenes de metres del talús. Al contrari del que reflecteix l’informe, els desperfectes del patrimoni municipal de l’avinguda Set són patents ben lluny del solar d’Adif.
Fotografies del 10 d’octubre de 2026. Canvis de pendent, esquerdes i deformacions en la vorera oposada al talús. Els problemes de la vorera oposada no queden reflectits a l’informe de l’ajuntament.
Fotografies del 10 d’octubre de 2026. Vista superior de l’esquerda a fi de fer-se una idea de les dimensions de l’esquerda situada entre panot i vorada, a la vorera oposada al talús.
Les imatges de la Plataforma Afectats R3
donen testimoni de les esquerdes existents a la calçada que, a més, se situen
en paral·lel al perfil del talús, tal i com passa amb la majoria d’esquerdes
d’aquest sector. Conseqüentment, hi ha afectació també sobre la calçada i la
vorera oposada.
A què es deu la manca d’interès i zel que
ha tingut l’ajuntament per valorar i descriure l’afectació sobre el patrimoni
municipal entre el 2011 i l’actualitat i fer-ne un seguiment de l’evolució? Contrasta amb el detall i la càrrega
d’importància de les inspeccions a les propietats veïnals.
Des del 2011 no han efectuat un mostreig
mínimament seriós per mesurar l’afectació de forma fefaent i objectiva en el
seu patrimoni, per seguir-ne l’evolució i/o per esbrinar la causa. Ni cales,
ni sondeig, ni inclinòmetre, cap mena d’amidament de les esquerdes, RES!! L’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya els hi va presentar l’any 2013 una oferta
per executar un treball geotècnic al talús i no han tingut mai cap voluntat o
interès en tirar-la endavant. Sempre han actuat com si el problema no anés amb
ells.
OCULTAR,
MANIPULAR, MENTIR I NEGAR INFORMACIÓ PÚBLICA
Hem anat explicant com d’una forma o d’una
altra el Govern de l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda no compleix amb la
transparència. Siguem polítics de l’oposició, afectats o qualsevol altre veí, patim
un problema comú.
Alguns afectats porten temps demanant
informació per preparar les al·legacions al futur estudi informatiu de la
duplicació de la R3, però no se’ls hi proporciona. Una vegada es faci públic l’estudi,
només tindrem un mes per presentar les al·legacions, raó per la que cal anar
fent feina. L’Ajuntament porta des del maig sense reunir-nos ni informar-nos a
tots els afectats. Ens hem d’assabentar de tot per les notícies que apareixen a
L’Informatiu o d’altres periòdics que es dediquen exclusivament a deixar molt
bé a Joan Carles Mingueza i, sovint, diuen coses que no són CERTES. Un exemple
és aquesta notícia:
Adif executa els treballs de manteniment
del talús de la línia de tren R3 a la
Florida. Cesca Mejías. L’Informatiu, 777.
https://www.staperpetua.cat/publicacions/linformatiu-num-777.html
“Des
de l’Ajuntament, hem vetllat
en tot moment
per la seguretat dels
veïns i veïnes,
comandant l’operatiu municipal
on els serveis
municipals han inspeccionat amb
detall les afectacions de
la línia a la infraestructura pública
i als habitatges
adjacents i han
plantejat diverses
opcions tècniques de resolució”
Sobre la inspecció en detall a la
infraestructura pública tenim un exemple ben clar de la seva professionalitat a
l’anterior apartat. Altrament, l’ajuntament no dona una explicació pública
en relació a les opcions tècniques de resolució que han proposat a ningú. Per
què aquest secretisme?
A la noticia parlen de reunions i no hi hagut reunions grupals amb els veïns més enllà de la de maig.
L’alcalde als plens adopta la mateixa estratègia de falsa informació, parlant
de diverses reunions i només han tingut una reunió amb tots els afectats en
12 anys!! A més, ell mai s’ha reunit amb tots els afectats.
Finalment, la intervenció que descriuen
d’Adif s’ha basat, de moment, en eliminar la vegetació i instal·lar una xarxa
metàl·lica que només servirà per retenir la caiguda de materials superficials,
però no pas per consolidar de forma definitiva el talús i evitar moviments i
despreniments de gran envergadura. Ens creen molts dubtes, perquè sembla que
facin com de portaveus, ambaixadors i guàrdia pretoriana d’Adif!
En un país normal fa molts anys que aquesta
amenaça contra la vida de les persones, contra el patrimoni públic i privat i
el transport ferroviari de rodalies s’hagués reparat definitivament; s’hagués
consolidat el talús d’una vegada per totes amb una obra seriosa. Entre els
90s i l’actualitat no s’ha fet absolutament res amb cara i ulls, tot i que han
existit episodis seriosos de despreniments, com un del 1994 que va arribar a la
via del tren. Dubtem que ni tan sols ara des d’Adif estiguin dissenyant les
bases per licitar la redacció del projecte de consolidació del talús. Es a dir,
poden passar més anys i encara no hauran donat solució final al problema. Hi
ha una certesa inapel·lable i rotunda que les administracions públiques
coneixen perfectament des de fa anys: el moviment del talús i les esquerdes
continuaran evolucionant i les afectacions seran cada vegada majors fins que
arribi un gran col·lapse.
D’amagatotis van dient-li a alguns “cortesans”
a l’oïda que es farà un túnel fals al talús i això ho venen com un final feliç
per uns quants. Evidentment, quan una persona porta
anys patint esquerdes a casa, paviments i mur, amb l’ai al cos, és més
vulnerable de cara a creure qualsevol milonga. És totalment humà. Els veïns del
talús de Parets del Vallés també reberen promeses i, finalment, el que ha fet
Adif quan ha construït la segona via és només consolidar l’altura suficient per
al pas dels trens...i la resta del talús fins als habitatges, doncs ja
s’apanyaran els veïns, tot i que siguin terrenys d’Adif...Adif es preocupa només
del servei ferroviari.
Uns i altres el que volen és que el
col·lectiu estigui dividit, quiet, calmat i neutralitzat. Mentrestant, a les
ombres continuen amb el seu pla endavant i una vegada passin les eleccions
estatals del 2026 i les municipals del 2027, s’aprovarà l’estudi informatiu i
ja no hi haurà volta enrere. Queden pocs mesos per a què sigui massa tard.
EL
DARRER PLE DE STA. PERPÈTUA DE MOGODA
Els partits de l’oposició estan molt actius
amb la R3; busquen i demanen la informació referent i la llegeixen, consulten
amb alguns veïns a títol personal, etc. Fruit d’això, Joan Martínez (PSC)
assabentat de les accions del govern local i del descontent dels veïns, en una
de les seves intervencions del Ple del 30 de setembre de 2026 (Precs i
Preguntes) va fer esment a la restricció que va fer l’ajuntament als veïns del
talús de l’ús de les seves finques i la possibilitat de fer un rebaixa de l’IBI
per aquesta mesura. Jorge Navarro (un altre regidor dels Comuns) i Sergio
Hernández no varen contestar a aquest plantejament i, directament, varen passar
a l’atac. Tant els hi suposa descomptar uns quants centenars d’euros del
pressupost municipal per aquesta justa petició? No teníem superàvit de milions
a l’ajuntament?
En global, l’espectacle del darrer ple (30 de
setembre de 2026) va ser força decebedor i vergonyós. Durant Precs i
Preguntes Kevin Romero (Ciutadans) i Joan Martínez (PSC) van queixar-se per la
manca de transparència sobre el tema del talús en defensa dels interessos dels
afectats i van fer preguntes. Aquestes intervencions van ser contestades
amb un estat d’enuig per part de Jorge Navarro i Sergio Hernández poc
comprensible. Van renyar a Kevin i Joan, escudant-se en la privacitat dels
veïns afectats pel talús d’Adif com a excusa per no respondre a res, ni tan
sols al per què no han creat encara l’apartat al web municipal per tenir
disponible tota la informació sobre la R3, tal i com es van comprometre amb els
veïns al maig. Ningú els hi va demanar per dades sensibles i els primers que
porten explotant la tragèdia dels afectats i donant-li cobertura pública en
tots els periòdics que han pogut des de fa dècades, precisament, són ells,
abans com a Iniciativa per Catalunya i ara com a Comuns. Ho porten fent des
de fa dues dècades i han estat donant protagonisme a aquesta problemàtica en
els plens ells solets de diferents formes, com ara al maig.
De sobte, han canviat i acusen als altres de muntar
un circ d’un tema privat. L’explicació és fàcil: ara que se’ls hi gira la
truita, que es fa públic i qüestiona el seu comportament com a gestors de
l’ajuntament i queden amb el cul a l’aire, ara ja no toca.
Per cert, dins del Ple hi ha un altre
partit de l’oposició (PP) que sembla totalment al marge d’aquesta problemàtica.
Sincerament, per què? Quina és la raó? No els importa el transport públic? O
l’estat del patrimoni públic de La Florida? Els hi importen els veïns de La
Florida o no?
Com a final, amb la intenció que copseu per
vosaltres mateixos el que expliquem, us deixem diferents enllaços a la
videoacta del darrer ple de les intervencions de Kevin i Joan en referència a
la R3 i les respostes de Juan Carles Mingueza, Sergio Hernández i Jorge
Navarro.
Kevin Romero (1h35m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h35m30s
Joan Martínez (1h39m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h39m41s
Sergio Hernández (1h42m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h42m4s
Jorge Navarro (1h45m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h42m4s
Juan Carlos Mingueza (1h47m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h47m42s
Joan Martínez (1h58m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=1h57m58s
Jorge Navarro (2h10m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=2h10m51s
Joan Martínez (2h16m)
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202609301900000000/?t=2h16m26s
