Fa més d’un mes vam descobrir un post d’una associació veïnal de Sta. Perpètua de Mogoda que ens va atreure l’atenció. El post és de l’Associació de Veïns Gaudeix Mas Costa (creada l’any 2002) que representa a un dels barris més joves del municipi. El post és aquest:
Desviament R3
https://gaudeixmascosta.wordpress.com/%20desviament%20r3/
Llegir-lo va ser esperançador, donat que,
paradoxalment, la funció de defensa i reivindicació pública dels barris i
dels veïns de les associacions veïnals ha perdut molt protagonisme a Sta.
Perpètua de Mogoda. Ens va semblar normal la preocupació que donaven a
conèixer en el post.
Pensem que els ciutadans fan bé de
preocupar-se pel futur dels pocs espais verds que encara disposen a la plana
del Vallès. Cal informar-se bé per un mateix, perquè les administracions
públiques fan la seva sense tenir-nos en compte i desprès ens trobem amb que
ens han transformat els pocs pulmons verds en una altra merda més.
No obstant això, val a dir que abans de la construcció del
barri de Mas Costa existia una infraestructura ferroviària en funcionament molt
més preocupant del que seria l’hipotètic desviament de la R3. La línia de tren
a la que ens referim amenaça, fins i tot, la integritat física dels veïns de
Mas Costa i la dels seus habitatges des de que es va construir aquest barri. El
perill important és la R8.
En efecte, per la R8 es mouen regularment
mercaderies perilloses des de fa anys i panys. I, és més, el planejament
territorial inclou la construcció futura de 2 vies més en paral·lel a la R8 que
serien exclusives pel transport de mercaderies, qüestió que augmentaria exponencialment
el trànsit de productes perillosos.
L’ampliació del corredor de mercaderies ha
estat beneïda i promocionada pel govern local de Sta. Perpètua de Mogoda (abans
ICV i ara Sta. Perpètua en Comú) al llarg de les dècades i, de fet, fa molts
anys que es va aprovar la reserva d’espai per construir-la. La reserva d’espai
la podreu veure consultant el visor del Punt d’Informació Urbanística de
l’Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, o bé el Mapa Urbanístic de Catalunya.
Som conscients que la ciutadania de Mas Costa
i, per extensió, de tota Sta. Perpètua de Mogoda en gran part no està
assabentada d’aquests planejaments, atès que el govern local no ha fet mai
difusió com cal d’aquests temes amb tots els canals que té al seu abast amb la
finalitat que arribés a tots els ciutadans i aquests poguessin fer
al·legacions.
Addicionalment, mai han volgut dur a terme veritables
consultes públiques sobre canvis de planejament i implementació d’infraestructures
com aquestes que tenen un impacte tan fort en les nostres vides.
El present post és el primer d’una sèrie que
volem començar amb l’objectiu de donar a conèixer als perpetuencs en general i,
en particular, als veïns de Mas Costa, el futur que han planejat els nostres
gestors públics (Ajuntaments, Comissió d’Urbanisme, Generalitat, etc.) per als
nostres barris en relació amb els planejaments ferroviaris.
Avancem als nostres veïns de Mas Costa que
tots aquests camps verds que veuen des dels seus habitatges, els camps que
encara utilitzen per córrer, caminar, passejar al gos, anar en bici...en la
seva immensa majoria estan requalificats com a urbanitzables. Ens referim als camps compresos entre La Piella, la riera Seca, la R3
i els nuclis urbans de Can Duran i can Pomada que pertanyen al terme municipal
de Montcada i Reixac i es requalificaren com a urbanitzables fa bastants anys.
Només manca que un o diversos inversors
arribin amb un maletí de diners (tard o d’hora això es produirà) i el verd donarà
pas al gris i negre del ciment i el quitrà...es un planejament urbanístic
irreversible, aquests camps tenen els dies comptats. Però bé, aquesta temàtica
l’anirem abordant poc a poc més endavant. Avui toca parlar del transport de
mercaderies de la R8, el nou apartador ferroviari per Lípids Santiga (LIPSA) i la
galeria que comunicarà l’empresa amb l’apartador.
Primerament, per posar-nos en context,
parlarem de la perillositat de la R8.
EL
PERILL DE LA R8
La Generalitat de Catalunya contempla la
delimitació d’unes zones vulnerables pel transport de mercaderies perilloses
per ferrocarril. Son les Zones d’Indefensió (ZIF), associades als escenaris
accidentals en el transport de mercaderies perilloses amb ferrocarril.
En el cas de la R8 podeu consultar la
delimitació de les ZIF en diversos visors públics. Un d’ells és el Mapa de
Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Afegim una imatge retallada
d’aquest visor a continuació.
Noteu que la Zona d’Indefensió Ferroviària
(ZIF) arriba fins als 250 metres a banda i banda de la R8. Dins del mapa és
fàcil de distingir i abasta des de les franges de color taronja fins a on
acaba el color groc. Les franges de color taronja delimiten la zona
d’incendi de toll en la que hi hauria la combustió dels vapors dels líquids
inflamables vessats. Les franges de color vermell que abasten 150 metres a
banda i banda corresponen a la zona d’afectació per núvol inflamable (es a
dir, directament et podries cremar perfectament pel núvol) i arriben fins a les cases de La
Mogoda, les situades a la zona sud de Terrablanca (Can Taió), algunes de Mas
Costa, institut, instal·lacions esportives (pistes de pàdel, camps de futbol),
Parc Central, Biblioteca Municipal, CAP La Florida i Escola de Música. Per
últim, la franja groga delimita la zona que quedaria afectada per una
explosió greu i arriba fins als 250 metres a banda i banda de la R8, penetrant
més encara en els barris de Mas Costa, La Mogoda i Terrablanca. Podries estar
tranquil·lament dins de casa teva veient la televisió, o en el jardí jugant amb
els nens, i que t’arribessin fragments de l’explosió. No és catastrofisme, és
la realitat previsible segons l’administració pública en un escenari
d’accident.
Evidentment, les zones d’indefensió
delimitades per l’administració pública són de mínims (i minimíssims) perquè la realitat sabem que pot esdevenir encara molt pitjor. Una explosió
produïda per una combustió de substàncies inflamables és ben capaç de fer
arribar objectes metàl·lics a diversos kilòmetres de distància. Com exemple, es
poden consultar les notícies de l’accident d’Iqoxe en el que una planxa
metàl·lica va volar des de La Canonja a Tarragona (més de 2 quilòmetres). Respecte
el núvol tòxic, qui pot preveure amb rigor a quina distància arribaria? A
la pràctica, les ZIF delimitades són una previsió quasi ridícula d’afectació deguda
a accidents importants.
PREVENCIÓ
DEL RISC PEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC?
El Departament d’Interior i Seguretat Pública
de la Generalitat de Catalunya ofereix al seu web un apartat anomenat EL
MAPA DE PROTECCIÓ CIVIL DE CATALUNYA:
https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/mapa_de_proteccio_civil/
Durant la lectura ens ha atret l’atenció el
que diuen respecte LA PREVENCIÓ DEL RISC:
“La Direcció General de Protecció Civil fa
prevenció quan participa en el procés de planejament urbanístic, elaborant
informes tècnics que es tenen en compte en el procés d’aprovació dels plans i
programes urbanístics (i mediambientals). Aquests informes es basen en criteris
tècnics que vetllen perquè el risc que ja existeix actualment al territori no
augmenti de manera crítica. És a dir, es busca que no s’instal·lin al territori
nous elements que facin que hi hagi més població en una situació de risc davant
de la qual l’Administració no tingui capacitat de protegir-la. Per exemple:
- S’evita construir habitatges en zones massa
properes a vies per on circulen determinats tipus i quantitats de vehicles
de mercaderies perilloses.
- Es determinen les
condicions que han de complir les activitats que es vulguin situar en zona
de risc químic i es concreta quina tipologia d’activitats s'hi poden
instal·lar. Per exemple: els col·legis i els
hospitals no es poden ubicar dins de les zones on els accidents greus
causats per una instal·lació industrial poden tenir efectes especialment
intensos, ja que els infants i els usuaris dels hospitals són població
especialment sensible.
Per tal de facilitar la incorporació
d’aquests criteris en els diferents projectes, s’ha afegit al mapa de protecció
civil de Catalunya tota la informació relacionada amb la cartografia de les
zones afectades per cada risc en relació amb la planificació urbanística i
mediambiental, dins l’apartat “Riscos i urbanisme”.
El pas de mercaderies perilloses per la R8
existia abans de la construcció del barri de Mas Costa
i ja el planejament preveia des dels 90s el traçament de més vies per
mercaderies. En aquest sentit, això xoca amb la suposada prevenció de risc de
les administracions públiques, perquè com es que varen decidir edificar a
curta distància, dins de les ZIF, un barri residencial nou? De fet, els
barris de La Florida, el de Can Taió, el de La Mogoda existien abans que es
decidís que calia fer la R8 i que per ella passarien mercaderies perilloses massa
a prop dels habitatges dels veïns. Quina va ser la prevenció que varen
contemplar les administracions públiques?
Siguem de Mas Costa, de la Florida o d’altres
barris, estem units per una realitat; històricament, el nostre govern local
sempre ha fet el mateix: fer prevaldre la cultura del “pelotazo” sense
importar-li res més als polítics locals que el continuar a la poltrona.
Amb tot el respecte pels nostres veïns, la
construcció del barri de Mas Costa va ser un “PELOTAZO” de magnitud enorme. Els
que vivien a La Florida i gaudien de camps al costat de casa seva i un paisatge
idíl·lic van contemplar amb impotència la construcció d’un barri enorme de
blocs i cases al davant, envoltant el seu barri. No estem retraient res als
veïns de Mas Costa. A ells els hi varen vendre la idea d’un barri residencial
envoltat de camps i tothom vol viure el millor possible.
A vegades és necessari fer un exercici
històric per copsar la realitat i adonar-se que tots compartim problemes amb
una arrel comuna, perquè aquesta forma de gestionar el territori, aquest tipus
d’urbanisme, tard o d’hora ens acaba passant factura a tots. Aquesta reflexió
enllaça amb el que hem comentat de la requalificació urbanística dels camps de
Montcada i Reixac, posterior a la construcció i venda dels habitatges de Mas
Costa envoltats per un escenari bucòlic. Varen presentar al·legacions els
Ajuntaments de Sta. Perpètua de Mogoda i La Llagosta pels greuges que la
requalificació urbanística dels terrenys de Montcada i Reixac comportaria pels
seus ciutadans? Van interposar algun recurs contenciós?
I que hem de pensar de la requalificació
del propi ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda de l’antiga granja de porcs a
terreny industrial al costat del Polígon Industrial Camp de Les Pereres? Era una necessitat industrial o bé responia a d’altres interessos?
També amb aquesta modificació del planejament urbanístic es carreguen una altra
zona verda més que afecta a les immediacions de Mas Costa, provocant més
trànsit de camions per dins del barri.
Aquí és on volem anar a petar. Et venen una
moto, la compres i desprès te n’adones que la moto no arrenca, es desinflen les
rodes i es crema el motor. I encara és més terrible quan veus que el propi
ajuntament que ha promogut un barri residencial amb zones verdes al voltant es
dedica a carregar-se-les una a una, tal i com veurem al proper apartat.
L’APARTADOR
FERROVARI DE LIPSA
El govern municipal de Sta. Perpètua de
Mogoda vol modificar el planejament urbanístic per tal que es construeixi un
apartador ferroviari per l’empresa Lípids Santiga.
L’apartador s’ha planejat construir-lo entre
can Lloberes, la riera Seca i la R8, just a l’oest del castell de Can Taió. Dita
infraestructura quedaria comunicat amb la fàbrica de LIPSA per una nova galeria
privada que (en principi) travessaria soterrada tot l’espai natural situat entre
la R8, l’AP7 i l’empresa, passant pel sector de Can Cadernera i Can Targa.
El document ressenyat sota la Figura 14 està disponible a: Aprovació Avanç de Modificació Puntual del PGMO per a la implantació d'un apartador ferroviari (Exp. 2024/8283A)
Cal anar a la banda dreta de la pantalla i a l'apartat Documents, seleccionar el PDF AFECCIONS AGRÀRIES.
Image de l'apartador dibuixat (encerclat en vermell). Font: Participa, plataforma de participació ciutadana de l'ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda; l'Apartador ferroviari - Connexió de serveis en la línia Castellbisbal-St. Fost (R8).
Respecte la nova galeria, l’han traçada
resseguint el curs fluvial de la riera Seca i l’afectació sobre aquest
connector ecològic i els camps de conreu serà inevitable durant la seva
construcció. L’impacte ambiental serà per sempre perquè ja ho diu a la
pàgina 27 el document AVANÇ DE
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL
PLA GENERAL D’ORDENACIÓ
PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN APARTADOR FERROVIARI I CONNEXIÓ DE SERVEIS EN LA LINIA CASTELLBISBAL - SANT FOST
AL TERME MUNICIPAL DE SANTA PERPÈTUA DE
MOGODA ANÀLISI AFECCIONS AGRARIES:
“La zona de servitud de la
galeria (de 6m
d’amplada) es podrà
revegetar amb especies
herbàcies, però no arbòries ni
previsiblement arbustives.”
El document el podeu descarregar seguint l’anterior
enllaç (Aprovació
Avanç de Modificació Puntual del PGMO per a la implantació d'un apartador
ferroviari (Exp. 2024/8283A), i desprès entrant a Documents, cal
seleccionar AFECCIONS AGRÀRIES.
En resum, els hàbitats arbustius i d’altres elements
llenyosos de les arbredes de ribera que quedin trinxats durant la construcció
de la galeria, no seran ni tan sols reposats, amb el que un dels arguments que
s’utilitzen per recolzar institucionalment el projecte (“...permetre la
millora de la
funció connectora de la riera Seca, deixant espais
lliures de conreu, on s’hi pugui desenvolupar l’ambient
ripari”.) no s’aguanta per enlloc. És impossible que l’ambient
ripari, els hàbitats típicament associats a un curs fluvial (els arbres i
arbustos de ribera) pugui desenvolupar-se quan el propi projecte impedeix revegetar
amb arbres o arbustos.
La frase anterior ressenyada en negreta i cursiva
pertany a la pàgina 12 del següent document accessible també a través de Aprovació
Avanç de Modificació Puntual del PGMO per a la implantació d'un apartador
ferroviari (Exp. 2024/8283A), seleccionant DIE memòria; el títol
original del document:
DOCUMENT INICIAL
ESTRATÈGIC DE L’AVANÇ
DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA
GENERAL D’ORDENACIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN APARTADOR FERROVIARI I
CONNEXIÓ DE SERVEIS
EN LA LINIA
CASTELLBISBAL-SANT FOST AL TERME MUNICIPAL DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
De forma afegida, val a dir que les arrels d’un
arbre es desenvolupen fins a distàncies del tronc equivalents com a mínim a l’altura
de l’arbre i en sols compactats o infèrtils fins a superen 2 o 3 cops l’altura
de l’arbre. Vegeu, per exemple:
Dobson, M. 1995. Tree root
system. Arboriculture Research and Information note. AAIS – Arboricultural
Advisory and Information Service. Alice Holt Lodge. Wrecclesham – Furnham –
Surrey - GU10 4LH - 130/95/ARB. http://udspace.udel.edu/handle/19716/2830
Gilman, E.F. 1988. Predicting
Root Spread from Trunk diameter and branch spread. Journal of Arboriculture.
14(4). 85-89.
Perry, T.O. 1989. Tree Roots:
Facts and Fallacies. Journal article. Arnoldia, 49(4), 2-21. Arnold
Arboretum of Harvard University (Ed) Stable. http://arnoldia.arboretum.harvard.edu/pdf/articles/1989-49-4-tree-roots-facts-and-fallacies.pdf
Woodroof, J.G. & Woodroof,
N.C. 1934. Pecan root growth and development. Journal of Agricultural
Research. 49(6), 511-530. Washington D.C. USA. https://naldc.nal.usda.gov/download/IND43968576/PDF
Com que la galeria es construirà al costat
mateix del bosc de ribera de la riera Seca, el sistema radicular dels arbres
que conformen l’ecosistema ripari quedarà danyat i, a més, una part substancial
molt probablement morirà tard o d’hora degut a aquest impacte.
Addicionalment, tota la infraestructura al
planejar-se tan a prop de la riera Seca, la posa en risc en quan a accidents de
vessaments de contaminants diversos (orgànics i sintètics) tenint en compte
que per aquesta galeria es transportaran els productes de LIPSA a l’apartador (i
viceversa amb les matèries primeres?) a través de conductes i els conductes
també requeriran d’estacions de bombeig. Llavors, com ho pensen fer per evitar aquesta
afectació dràstica sobre aquesta peça fonamental d’aquest espai natural? La
única opció per garantir la conservació i desenvolupament de l’ecosistema
ripari és allunyar aquesta galeria diverses desenes de metres de la riera Seca.
A més, al tractar-se d’una obra megalítica
amb un pas enorme de camions (i d’altre tipus de maquinària) pels camins rurals
durant un temps bastant dilatat, l’afectació ambiental en aquest sentit també
serà greu. No especifiquen quins seran els recorreguts dels camions i, per
tant, no és possible determinar quina serà l’àrea total afectada per aquestes
obres. No obstant això, és previsible que com a mínim tots els camins situats
entre el castell de Can Taió, la R8 i l’AP7 quedaran afectats, més els localitzats
entre l’AP7 i Torreferrussa. Es a dir, els ciutadans que acostumen a gaudir d’aquests
indrets patiran una perduda de qualitat evident de les seves activitats d'oci al llarg
de les obres.
Un altre vessant és el de la contaminació acústica que derivarà del nou apartador. És ben probable que l’activitat que es desenvolupi aquí una vegada implantada la nova infraestructura afecti permanentment als barris més propers (Mas Costa i Can Taió).
Al respecte d’aquesta nova operació de ciment i quitrà, l’ajuntament va obrir el Procés de participació ciutadana:
Apartador
ferroviari
Connexió
de serveis en la línia Castellbisbal- Sant Fost (R8)
https://participa311-santaperpetua.diba.cat/processes/apartador
Entre els documents que apareixen a Aprovació Avanç de
Modificació Puntual del PGMO per a la implantació d'un apartador ferroviari
(Exp. 2024/8283A) trobareu el Programa de Participació Ciutadana
que, pel que entenem, indica que el procés va terminar a finals del 2025. Els
ciutadans ens hem pogut assabentar? L’ajuntament ha fet algun anunci de forma
garantista amb el fi que tothom pugui participar? Òbviament, no.
Aquests canvis de planejament urbanístic tan importants haurien de contemplar dur a terme una CONSULTA POPULAR a fi que els ciutadans puguin gaudir d’una democràcia participativa de veritat.
El 19 de desembre de 2024 el ple de
l’ajuntament va aprovar l’Avanç de Modificació Puntual per aquest assumpte
(PDF: Certificat acord Ple 19 de desembre de 2024) però la tramitació
definitiva d’aquesta modificació requereix d’altres passos. No hem pogut
localitzar més documentació, amb el que imaginem que el procés encara no ha
acabat, tot i que continua el seu curs...en la foscor.
L’apartador esborra com a zona verda una porció considerable de terreny agrari i la construcció de la nova galeria crearà un impacte ambiental negatiu en tota una franja d’espai natural en paral·lel a la riera Seca situada entre LIPSA i la R8.
Es tracta d’una de les escasses zones verdes
que disposa el terme municipal i els seus hàbitats quedaran reduïts, fragmentats
i també afectats per una pèrdua de qualitat ambiental. La fragmentació dels
hàbitats és un dels principals problemes de conservació de la natura a escala
mundial i Europa, ja de per si, és el continent més fragmentat del món. Al
mateix temps, al col·locar una infraestructura viària al costat de la riera
Seca, l’impacte ecològic és major, perquè precisament els cursos fluvials són
hàbitats lineals escassos, de dimensions força reduïdes que actuen com a
connector ecològics de primer ordre. Són hàbitats imprescindibles i ho són encara més en hàbitats desarbrats d'un paisatge mediterrani que pateix sequeres cada vegada pitjors.
Amb aquest nou planejament, la connexió ecològica entre el patrimoni
natural de Santiga i el riu Besòs i la serralada Litoral encara quedaria més
compromesa, afectant de forma dràstica a la fauna. Aquest
problema d’eliminació de la connexió ecològica s’ha criticat més d’un cop en
publicacions naturalistes, com ara:
La Llista dels Ocells de Santiga, Torre-romeu i els seus
entorns. 2014. Associació d’Amics de Santiga.
https://www.santiga.cat/llibre_avifauna.pdf
És de nou el desenvolupisme que defineix
molt bé als polítics locals del govern municipal (abans ICV-EUiA Els Verds; ara
Sta. Perpètua en Comú) però maquillat amb una argumentació suposadament verda
que no te crédit. El component més greu és que aquest
canvi urbanístic i la destrucció associada del poc que ens resta de patrimoni
natural, no ve motivat per un interès públic o una necessitat dels ciutadans.
No, es tracta d’una macro operació, un macro canvi quantitatiu i qualitatiu de
planejament urbanístic per beneficiar només a una única empresa privada.
Tanmateix, les empreses privades tothom
coneix que tenen com a objectiu guanyar diners i contra més, millor. La nostra
crítica no és per LIPSA, és pels polítics del govern de l’ajuntament que per
sobre de tot haurien de vetllar pel benestar ciutadà, per l’interès PÚBLIC
general. La gent que passeja, que corre, que gaudeix de la natura en la zona
compresa entre el Castell de Can Taió, l’Ecoparc i Mas Costa, veuran com el
verd es veu retallat i substituït pel gris i el negre, i la calma dels camps
pel soroll i el neguit del pas dels camions.
EL
MAQUILLATGE I LA REALITAT
El que més cou és que ens intentin vendre
aquesta operació amb una argumentació de sostenibilitat i medi ambient, com en
aquesta notícia:
La diputada Aina Vidal visita Lípidos Santiga i aplaudeix el
projecte de l'apartador ferroviari. 4 de noviembre de 2025. L’Informatiu
Ens diuen que baixarà el trànsit de
mercaderies per l’AP7 per vendre’ns políticament aquests canvis que van en
detriment de la nostra qualitat de vida. Realment, aquest projecte augmentarà i
potenciarà la capacitat del trànsit de mercaderies, fet que no té perquè contribuir
a una millora ambiental i, més aviat, podria contribuir al contrari.
Qualsevol inversió econòmica i d’esforços
important que duu a terme una empresa no ve motivada principalment per un avanç
en sostenibilitat, sinó que el que persegueix és generar més ingressos. En
aquest cas LIPSA disposarà de dues opcions per moure els seus productes i
les seves matèries primeres, una amb el tren i l’altra amb els camions. No
prescindiran del transport amb camió, perquè tinguin l’opció del transport per
via fèrria; seria estúpid a escala empresarial. A més, és lògic que amb
major potencial per transportar mercaderies, tinguin majors possibilitats de
venda i producció; tot plegat significaria un augment de la contaminació. O
és que el govern local o autònomic pensa prohibir a LIPSA transportar
mercaderies per carretera i limitar la seva producció? Mai podrien.
Altrament, hi ha d’altres vessants
preocupants. La producció de LIPSA està especialitzada en l’oli de palma, el coco
i la soia. Sobre l’oli de palma ha sobrevolat al llarg dels anys una ombra
força fosca per diferents motius. Un d’ells és que el conreu de la palma és una
de las causes principals de la destrucció de la selva tropical, en particular
la del sud-est asiàtic. És un dels causants importants de la destrucció de
l’hàbitat d’espècies en perill d’extinció, com l’orangutan, per exemple. D’altra
banda, trobem també l’escàndol social del conreu de la palma, associat
reiteradament a la vulneració dels drets humans, la violència sexual contra les
dones, la destrucció de terres dels indígenes, explotació infantil, etc.
Vegeu, per exemple:
Violación de derechos de las mujeres en
las cadenas holandesas de suministros de aceite de palma: el caso de Guatemala.
ACTIONAID GUATEMALA.
Aceite de palma y derechos humanos:
Todo lo que necesitas saber. 30 de noviembre de 2016. AMNISTIA INTERNACIONAL.
https://www.amnesty.org/es/latest/news/2016/11/key-facts-about-palm-oil/
Tan és així que la Unió Europea al 2017
reconeixia l’existència greu d’aquesta problemàtica i proposava restringir les
importacions de palma, endurir el seu control i eliminar-lo al 2020...un altre
bon propòsit de l’UE, com els que es fan en cap d’any amb no se quantes copes
de més. La notícia sobre l’UE:
El PE quiere restringir importación de
aceite de palma y uso en biocombustibles. 04 d’abril de 2017. Noticias del
Parlamento Europeo.
Ha existit alguna iniciativa que buscava un
conreu més sostenible de la palma, amb una gestió (teòricament) més respectuosa
amb el medi ambient i els drets de les persones. La més important és la
Roundtable on Sustainable Oil Palm (RSPO; Taula Rodona pel Oli de Palma
Sostenible) que és una organització privada, la més important del sector, que
reuneix a productors, inversors, bancs, empreses de logística, etc. Si consulteu
amb calma l’enllaç de la notícia d’Amnistia Internacional, veureu una
part que senyala 8 empreses importants de la RSPO. Addicionalment, pel que fa
la responsabilitat ambiental, l’entitat internacional SALVA LA SELVA va
denunciar, mitjançant una carta dirigida a la UE i empreses, l’acció de
desforestació de l’empresa indonesia Bumitama Gunajaya Agro, membre de RSPO i
peça principal en la cadena de subministrament d’oli de palma a les empreses
europees. La carta:
SALVAR LOS ORANGUTANES, DETENER LA PALMA ACEITERA. SALVA LA
SELVA.
https://www.salvalaselva.org/peticion/914/salvar-los-orangutanes-detener-la-palma-aceitera#letter
Un altre dels vessants de l’oli de palma que
ha originat escàndols globals són les investigacions que relacionen l’oli de
palma i problemes de salut greus. Així, estudis científics han destacat els nivells
alts de colesterol LDL pel consum de l’oli de palma i processats i una relació
entre l’augment del consum d’aquests amb taxes més elevades de mortalitat degut
a cardiopatia isquèmica en països en desenvolupament. El més greu és que també es
va demostrar que l’oli de palma promou les metàstasi de càncer. L’Institut
for Resarch Biomedicine Barcelona (IRB Barcelona) primerament va demostrar
l’any 2017 que l’àcid palmític es correlacionava amb un major risc de metàstasi
i l’any 2021 va publicar un segon estudi (tots dos publicats a la prestigiosa
revista científica NATURE) en el que identificava clarament el mecanisme
biològic.
Algunes de les publicacions destacades en
aquest sentit:
Palm Oil Consumption Increases LDL
Cholesterol Compared with Vegetable Oils Low in Saturated Fat in a
Meta-Analysis of Clinical Trials. Ye Sun ∙ Nithya Neelakantan ∙ Yi Wu ∙ Rashmi Lote-Oke ∙ An Pan ∙ Rob M van Dam. 2015. Vol. 145 (7). The Journal of Nutrition (A Journal of the
American Society for Nutrition.
https://jn.nutrition.org/article/S0022-3166(22)08795-8/fulltext
Multi-Country Analysis of Palm Oil
Consumption and Cardiovascular Disease Mortality for Countries at Different
Stages of Economic Development: 1980-1997. Brian K Chen1, Benjamin Seligman,
John W Farquhar and Jeremy D Goldhaber-Fiebert. 2011. Globalization and Health,
7:45.
El ácido palmítico promueve la
metástasis del cáncer y deja una "memoria" más agresiva en las
células tumorales. 10 de noviembre de 2021. IRB BARCELONA.
És freqüent veure com Google col·loca
abans els estudis que neguen aquests efectes, els posen en dubte i etc., però
al fixar-se en els autors dels treballs, els negacionistes, en gran part,
pertanyen als països productors de palma!!
AINA VIDAL I ELS SEUS COMPANYS
Sobre Aina Vidal, cal dir que és diputada
del Congrés dels Diputats en representació dels Comuns i es presenta com a
ecologista, antiga sindicalista de CCOO i feminista. L’enllaç
a la seva presentació:
https://comuns.cat/equip/aina-vidal/
A la notícia en el que L’Informatiu ens ven
aquest projecte, Aida parla de
sostenibilitat i millora de la qualitat de vida de la ciutadania. COOOOM??
Imaginem que com a diputada a Madrid i
membre d’un dels dos partits que governen l’Estat espanyol, farà servir la seva
influència en les altes esferes per convèncer a la maquinària del Govern
Central de la conveniència d’aprovar i tirar endavant l’apartador de LIPSA. Òbviament, que el projecte contribueixi a la sostenibilitat i millora
de la vida de la ciutadania és una visió seva força esbiaixada i polémica de la realitat que la deixa en situació delicada.
Per què, doncs, exposa i arrisca la seva imatge pública d’aquesta forma?
Els propietaris de LIPSA son una de les famílies més riques d’Espanya.
Com a comparació, els afectats de la R3 només som uns centenars
de pobres de classe treballadora i potser per això no hem merescut fins ara que
cap diputat dels COMUNS (o ICV-EUiA, abans) hagi vingut a visitar les nostres
cases, el nostre barris i les cases
afectades per la R3. EN 15 ANYS, CAP VISITA!! De la mateixa manera, els altres
responsables polítics dels COMUNS que surten a la fotografia de la notícia de
L’Informatiu promocionant l’apartador de LIPSA (Sergi Hernández Castellano (Regidor President de l'Àrea de Territori, Acció
Climàtica i Desenvolupament Local), l’ex-alcaldessa, Jordi
Navarro Soligó (regidor d’urbanisme)) mai han
recorregut el traçat de la R3 amb els veïns i no han visitat les seves cases ni
un sol cop.
No han mobilitzat mai als seus diputats del
Parlament o el Congrés per visitar els problemes de la R3 in situ amb
els veïns!! Ens queda clar per on va el tema?
Al marge de la resta de consideracions, no
queda clar qui es farà càrrec de tota aquesta obra de connexió ferroviària, tot i que fa una miqueta de flaire a alló de la col·laboració público-privada basada en uns suposats beneficis mediambientals i de qualitat de vida que gaudirem tots els ciutadans. Oi que ens enteneu?
L’HIPOTÈTIC
DESVIAMENT DE LA R3
Acabem el post retornant al desviament de la
R3. Entre els traçats de desviament que s’han proposat, el més proper a Mas
Costa distaria dels punts situats a menor distància dels habitatges uns 250 i 280
metres aproximadament. La resta del traçat se situa entorn als 400 metres.
Comparativament, la R8 passa a 133 metres dels habitatges en el sector més
proper i la resta a uns 200 metres. A escala sonora, els trens de mercaderies
emeten diferencialment moltíssim més soroll que els de passatgers i funcionen
també de matinada, mentre que els de passatgers aturen el servei a les hores de
descans nocturn. La preocupació important, doncs, respecte la contaminació
acústica esdevé la R8 que s’escolta netament des de tot Mas Costa, Can Taió,
Can Folguera i gran part de La Florida (fins arribar a La Llagosta).
Evidentment, hi ha formes de insonoritzar i
reduir al màxim el soroll dels trens a distàncies d’aquest tipus i en
cas de desviar-se la R3 un dels cavalls de batalla és lluitar per aconseguir
les millors garanties ambientals (tothom hi pot comptar amb nosaltres). Com a
final, dir que exceptuant algun tram menor d’alguna de les opcions de desviament
de la R3 que podria travessar el municipi perpetuenc, el traçat corresponent a
Montcada i Reixac aniria per terrenys que estan condemnats a ser quitrà i
ciment, perquè varen ser requalificats anys enrere.
Som del parer que com a veïns el problema de
rerefons que compartim és el mateix: un planejament inadequat que no té en
compte els interessos i l’opinió dels ciutadans. Hi podríem sumar per
aconseguir objectius comuns i ajudar-nos en lluites que, en el fons, són
paral·leles. Per exemple: mai hem tingut veritables barreres per reduir el
soroll de la R8 en els barris i mai s’ha lluitat de forma contundent. Pensem
que el desencadenant d’aquesta inèrcia de la gestió política municipal és el
baix grau de solidaritat i sentit de la col·lectivitat que concebem com a
ciutadans, la falta d’unió de les persones entre barris i dins dels barris per
fer front a amenaces i per millorar la qualitat de vida de tots.
