En aquest post es continua amb la revisió del contingut del Ple ordinari que feia referencia al desviament de la R3, tot i que es posa l’atenció en fer un balanç de la intervenció de diferents polítics (del govern i l’oposició).
És al·lucinant la capacitat de posar-se
medalles d’alguns polítics, fins i tot, amb temes en els que haurien de donar
les gràcies als ciutadans per haver estat els que, veritablement, feien de pal
del paller. Isabel García Ripoll (ex-alcaldessa, ara si) donat que poc li
faltava per jubilar-se, es podria haver comportat de forma ben diferent en
un dels seus darrers plens ordinaris (28-05-26) de forma humil, normal, i amb
elegància, però va triar fer-ho de forma supèrbia i, a sobre, retallant la
part de la història que no li agradava.
Ens referim al minut 31 de la seva
intervenció, quan va fer la introducció del punt 9:
Aprovació de l’Estudi Informatiu per la
variant de la R3 (by-pass R3-R8) al pas de Sta. Perpètua de Mogoda. Al
voltant d’aquest minut 31 l’ex-alcaldessa deia que l’ajuntament de Sta.
Perpètua de Mogoda va aconseguir acreditar la caducitat de l’Estudi Informatiu
de Desdoblament (el aprovat l’any 2008) i en referència al talús també ens
explica que des de l’ajuntament van impulsar treballs tècnics de l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Podeu accedir
a la videoacta del Ple amb aquest enllaç:
https://videoacta.staperpetua.cat/video/202605281858000000/?t=28m26s
Anem a posar les coses clares. En primer
lloc, l’ICGC no ha fet cap treball tècnic al talús i, de fet, això és
fàcil de confirmar consultant el visor de l’ICGC GeoÍndex Prospeccions
Geotècniques on apareixen tots els sondejos geotècnics dels quals l’ICGC té
dades. És més, al resseguir la traça de la R3 només apareixen sondejos al visor
a l’altura del Complex Esportiu Municipal El Turó de La Llagosta, sondejos que
estan força allunyats del sector del talús. L’enllaç al visor per tal que
vosaltres mateixos pugueu comprovar que la Plataforma no menteix:
Es a dir, Isabel García Ripoll va fer
una afirmació que no és certa quan deia que van impulsar treballs tècnics de
l’ICGC, perquè, l’ICGC no els ha fet mai.
Addicionalment, va ser la Plataforma qui va
estar pressionant al període 2011-2014, impulsant a l’ajuntament Perpetuenc per
tal que l’ICGC, o algú altre, fes sondejos al sector del talús. Per cert, també
el moviment del 15M local (Indignats de Sta. Perpètua) ens va acompanyar durant
una reunió amb Xavier Flores de la Generalitat (10 desembre de 2012) per parlar
d’aquesta i d’altres problemàtiques de la R3 i de la necessitat d’aconseguir
que els trens de la R8 s’aturessin al nostre municipi. Alguns exemples de tot
això:
Reunió 27-10-11 afectats i tècnics ajuntament. 2 de novembre de 2011.
https://afectatsr3.blogspot.com/2011/11/reunio-27-10-11-afectats-i-tecnics.html
Mentides i perversions. 5 d’octubre de 2012
https://afectatsr3.blogspot.com/2012/10/mentides-i-perversions.html
Reunió Ajunt. Sta. Perpètua 12 de juliol
https://afectatsr3.blogspot.com/2012/07/reunio-ajunt-sta-perpetua-12-juliol.html
L’ICGC va presentar una oferta a
l’ajuntament de sondejos geotècnics pressupostada en 13.000 i escacs euros l’any
2013, però aquesta no es va terminar executant mai. Per
què? Per què l’ajuntament, finalment, no la va contractar i la Generalitat
tampoc va donar cap directriu d’executar-la.
Respecte la caducitat de l’Estudi Informatiu
de Duplicació de la R3 aprovat l’any 2008, donem detalls en el proper apartat
que deixaran palès que l’ex-alcaldessa va obviar la participació i lideratge
principals per aconseguir aquesta fita per part de la Plataforma d’Afectats i
una entitat: Ecologistes en Acció.
LA
CADUCITAT DE L’ESTUDI INFORMATIU
Un membre de la Plataforma es va adonar l’any
2012 d’un detall essencial de la tramitació del desdoblament de la R3. Per
fer la Declaració d’Impacte Ambiental de l’Estudi Informatiu de Desdoblament de
la R3 entre Montcada i Vic (aprovat l’any 2008) hi havia un termini legal
establert que no es podia sobrepassar i, precisament, el termini s’havia
exhaurit feia molt de temps. Per tant, tenint en compte això, l’Estudi
Informatiu estaria caducat i l’Estat no podria continuar amb el Projecte
Constructiu definitiu.
Des de la Plataforma ens vam posar en
contacte amb un advocat i aquest ens ho va confirmar, a part de dir-nos que
caldria demanar la caducitat de l’expedient en base a aquest aspecte i,
llavors, haurien d’arxivar definitivament tota aquella planificació i començar
de nou des del Ministeri (Govern Central).
A partir d’aquí es va convocar als veïns
afectats al Centre Cívic de La Florida per decidir si fèiem el pas de demanar
la caducitat o no amb un advocat. Es va votar que si per part d’una majoria
absoluta. Es varen reunir els diners entre els afectats per tal de pagar a
l’advocat i com que la Plataforma no estava constituïda jurídicament com a
entitat, per enviar l’escrit al Ministeri es va haver de recórrer a la col·laboració
d’una entitat constituïda com a tal i, a més, reconeguda com a part interessada
en el projecte pel propi Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio
Ambiente.
Al ser un tema de tramitació ambiental es va
haver d’enviar l’escrit a aquest Ministeri i no al de Fomento. L’entitat que
va col·laborar amb la Plataforma en aquest afer fou Ecologistes en Acció,
amb els que es va reunir prèviament un representant de la Plataforma per
plantejar-los els nostres problemes i l’estratègia legal que volíem utilitzar.
Per provar el que s’està explicant, hi ha la
proposta d’honoraris de l’advocat (RBC) de la que prèviament s'han esborrat el seu nom i cognoms per respectar la seva privacitat:
També hi ha com a prova una de les factures
de l’advocat (RCB):
També aportem fotografia dels dos escrits enviats al Ministeri per Ecologistes en Acció amb el segell en el que apareixen les dates (7 de març de 2013 i 5 de juliol de 2013):
El registre a correus per
part d’Ecologistes en Acció del primer escrit dirigit al Ministerio de Agricultura,
Alimentación y Medio Ambiente, es va produir en data 07 de març de 2013, segons confirma el segell, data
que prova de forma fidedigna que aquest moviment legal fou bastant anterior als
moviments que van efectuar ambdós ajuntaments (Llagostenc i Perpetuenc).
La següent notícia il·lustra l’acció duta a
terme per Ecologistes en Acció i també serveix per posar cronologia al fet:
Ecologistes en Acció vol la caducitat de l'expedient del
desdoblament de la R3. 2 d’abril de 2013. Som La Llagosta.
Un extracte de la notícia anterior:
“Ecologistes en Acció de Catalunya ha
sol·licitat al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que
reconegui la caducitat de l’expedient del projecte de desdoblament de la línia
de tren R3 (de Barcelona a Vic), atès que ha transcorregut més d’un any des que
es va redactar.”
Al blog de la Plataforma vam voler,
igualment, donar-li publicitat:
Escrit d'Ecologistes en Acció de Catalunya. 28 de març de 2013
https://afectatsr3.blogspot.com/2013/03/escrit-decologistes-en-accio-de.html
Un dels detalls clau que omet l’ex-alcaldessa
és que el portaveu de la Plataforma i l’advocat (RBC) es varen reunir amb ella
mateixa, l’alcalde de La Llagosta i diversos funcionaris locals per tal de
proporcionar-los en ma el text legal que havien enviat al Ministerio des
d’Ecologistes en Acció i explicar-los de què anava aquella acció. En aquella
reunió el portaveu de la Plataforma va demanar la col·laboració als dos
alcaldes i, posteriorment, els dos Ajuntaments van enviar els seus propis
escrits al Ministerio, basats en el que va redactar l’advocat RBC (per cert,
ara treballa a l’ajuntament Perpetuenc). Una notícia sobre la col·laboració de la Plataforma amb l'ajuntament perpetuenc:
El Ministeri dona la raó a l’Ajuntament sobre la caducitat del
projecte de la línia R3. 13 d’octubre de 2014. L’Informatiu.
Un extracte de la notícia que evidencia la "mala" memòria d'Isabel García Ripoll:
“El Consistori, conjuntament amb
l'Ajuntament de la Llagosta, la Plataforma d'afectats R3 i Ecologistes en
Acció, va demanar la caducitat d'aquest projecte ja que considerava que no
s'havia formulat la declaració ambiental dins del termini màxim previst per la
llei.”
Escrits dels dos ajuntaments enviats al
Ministerio demanant la caducitat de l’expedient. Fixeu-vos bé en les dates (18
d’abril de 2013 i 25 de abril de 2013) que són posteriors a les del primer document
enviat per Ecologistes en Acció.
Aquella col·laboració entre els dos
ajuntaments, Ecologistes en Acció i la Plataforma, aquell front comú de defensa
dels barris, dels municipis i del tren, va funcionar, però qui va guiar el
vaixell, qui va portar la iniciativa i va pagar la feina de redactat de l’advocat des d'un inici i fins al final foren ELS
VEÏNS AFECTATS.
La lluita de la R3 a Sta. Perpètua de Mogoda
i La Llagosta sempre ha estat una lluita de barri, de David contra Goliat. En
aquesta lluita, els veïns no teníem medis ni formació tècnica, però hi havia
voluntat fèrria d’anar fins al final i, especialment, tones de dignitat, fe i
esperança en el que s’estava fent. El Perpetuenc i el Llagostenc són dos
ajuntaments que tenen molts diners (de sobres per pagar un advocat) i molts
tècnics (arquitectes, juristes, enginyers, etc.), però van venir a remolc
sempre del que fèiem nosaltres. Es varen veure obligats a fer moviments de
curta ambició perquè els veïns els vam empènyer una i una altra vegada. No vam
parar quiets.
Desprès de tot això, els polítics locals de
sempre es varen dedicar a introduir cavalls de Troia entre el veïnat per
confondre, trencar, manipular, neutralitzar a persones determinades, enganyar i
aconseguir el control del moviment social. És la història del que ha anat
passant durant dècades al teixit social Perpetuenc. Cada moviment social
reivindicatiu, de lluita de base, ha estat destruït o neutralitzat, domesticat.
Ho saben fer molt bé. És per això que els mateixos polítics s’han tirat
dècades a la poltrona, fins a jubilar-se. Mentrestant, hem vist com aquest
municipi es veia immers en un període de decadència que no sembla tenir fi. Ho
veiem en els carrers cada dia, s’olora, es nota. Ells són el poble, ningú més pot
fer d’abanderat del poble i de les lluites millor que ells i, de fet, ningú més
que ells pot fer coses sense que ells moguin els fils.
Diuen que la història la escriuen els
guanyadors, però a vegades no és així. Aquesta batalla la van guanyar els
veïns. Ningú donava res per nosaltres i vam aconseguir que tot aquell
projecte de l’Estat que acabaria amb els barris i tants habitatges de gent
pobre, un projecte que una vegada més no tenia en compte fer una
infraestructura ferroviària en condicions a Sta. Perpètua de Mogoda, se n’anés
al baül dels records, almenys durant un temps.
Fora bo que el veïnat entengués que aquesta
guerra no la guanyaran asseguts al davant del televisor mirant una sèrie de
Netflix confiant en els comtes de fades que els hi expliquen els encantadors de
serps. Només hi ha un camí: el de la lluita.
KEVIN
ROMERO NAVAS (CIUTADANS)
Pensem que va fer una intervenció força equilibrada, intel·ligent i madura, enumerant uns quants aspectes crucials. Algunes de les frases cabdals creiem que foren:
- “Altura política i capacitat de diàleg entre administracions”
- “No venir aquí a vendre grans titulars”.
En efecte, és això, va donar en el clau. Entre el veïnat hi ha seriosos dubtes de la capacitat de diàleg entre administracions, perquè és evident que Adif no dialoga, imposa i no té respecte pels veïns ni per altres administracions i, malauradament, la classe política d’aquest país, almenys fins ara, no ha estat capaç de posar-los en el seu lloc. Tanmateix, som escèptics en quan l’altura política de la classe dirigent perpetuenca que ocupa l’alcaldia des del 2011, atès que en 15 anys no han estat capaços d’aconseguir:
- Les dades geotècniques d’Adif (això ens diuen)
- Una intervenció seriosa al talús que serveixi per consolidar-lo d’una vegada per totes.
- Una disminució de les vibracions i contaminació acústica a tot el traçat
- El desviament de la R3
- Un manteniment regular de la vegetació dels terrenys ferroviaris d’Adif
- Etc.
LAURA OLIVER PERDIGONES (ERC)
Les seves paraules, el seu discurs el valorem
positivament, ens va agradar. Ara bé, ERC va estar governant la Generalitat i
no vam veure cap canvi derivat d’aquest fet. Han tingut i tenen capacitat
d’influència sobre el govern estatal i tampoc han destacat públicament les
pressions o pronunciaments públics en l’àmbit estatal sobre el desviament de la
R3.
A escala autonòmica han estat cabdals pel
govern socialista de la Generalitat i fa poc els pressupostos d’Illa van tirar
endavant gràcies al recolzament d’ERC (i també dels Comuns), però el desviament
de la R3 no ha tingut cap visibilitat en el discurs i accions dels líders
autonòmics d’ERC (tampoc dels Comuns). Podrien haver condicionat el seu recolzament
als pressupostos al desviament de la R3 i, en canvi, no ho van fer, sinó que van
desviar l’atenció ferroviària cap a la línia orbital.
No obstant això, no volem fer una crítica
massa dura d’ERC, perquè en el passat, repetim, ens van ajudar molt i confiem en
què tornin a aquell tarannà d’anar a contracorrent per la defesna dels barris i els veïns afectats. A més, aquesta crítica de bipolaritat
del comportament polític, en funció de si el polític és local i
autonòmic/estatal és, si fa no fa, pràcticament idèntica entre les diferents
formacions polítiques.
Efectivament, portem més d’una dècada
observant com els diferents partits locals es posicionen a favor del desviament
de la R3 i parlen de resoldre els problemes d’aquesta infraestructura i,
malgrat això, els seus homòlegs autonòmics o estatals no toquen per res aquest
tema i no es pronuncien públicament. Fora dels medis periodístics locals o del cercle endogàmic local dels
dos ajuntaments, els problemes ferroviaris perpetuencs i llagostencs no
existeixen.
Mantenen calmats als veïns amb posicionaments
locals i d’altres maniobres que no van enlloc, més enllà d’intentar quedar bé
amb els ciutadans de cara a les properes eleccions municipals. Necessitem més.
ERC sap i pot fer més.
JOAN
MARTÍNEZ GARCÍA (PSC-CP)
Diu diverses coses interessants, com ara que:
- L’ajuntament de La Llagosta i el de Montcada i Reixac no veuen malament el desviament de la R3 per la riera de Caldes. Des de la Plataforma advertim que això del desviament per la riera de Caldes és un fiasco que ha anat apareixent al llarg dels anys en documentació oficial de l’ajuntament, amb errades successives dels tècnics i dels polítics...es refereixen a la riera Seca, que és el veritable referent fluvial geogràfic proper al desviament. Polítics locals i tècnics, una mica de correcció geogràfica que esteu confonent a la gent: hi ha més d’1 km de distància entre la riera de Caldes i els terrenys del desviament!!
- La Generalitat de Catalunya està a favor del desviament.
Els dos ajuntaments i la Generalitat estan governats pel PSC. El govern estatal està governat pel PSC i Sumar, un grup polític que inclou als Comuns (p. ex. Ernest Urtasun, Ministro de Cultura) que són els que governen a Sta. Perpètua de Mogoda. En aquesta tessitura, cal fer la pregunta:
QUIN ÉS EL PROBLEMA ARA? Sembla que
Adif esdevingui una mena de regne independent que opera per sobre de les lleis,
els criteris, decisions i les formes de la democràcia.
Una altra afirmació que fa el regidor socialista és que s’intervindrà en el talús aquest estiu per consolidar-lo. Estarem expectants.
ALBERT
BONÀS TOMÁS (ERC)
Albert Bonàs forma part del govern municipal
perpetuenc i és regidor de Mobilitat, Transport, Via Pública i Accessibilitat,
i de Serveis urbans, Manteniment i Espai públic. Són responsabilitats complexes
i entorn d’elles es generen regularment conflictes amb la ciutadania i els
polítics de l’oposició. Per això mateix, el sentit de la diplomàcia és
necessari en els responsables d’aquestes regidories.
En el torn de preguntes del Ple ordinari una ciutadana
es va dirigir a Bonàs, interessant-se per una escletxa de la vorera de l’avinguda
7 entre els números 33 i 35 bis, situada
a la part superior del talús i provocada pels moviments del terreny. La
ciutadana va posar de relleu la percepció del risc d’esfondrament de la vorera
o, fins i tot, de la calçada i va preguntar al regidor quina informació tenia al
respecte, quines actuacions s’havien dut a terme i quines hi havia previstes. La part
de preguntes del Ple no està inclosa dins de les videoactas, però si que la trobareu a la part final del vídeo de Youtube:
Ple Ordinari del mes
de maig - 28/V/2026
https://www.youtube.com/watch?v=Y-A-FybOlkk
A priori, tal i com varen ser formulades, ni
el to ni les inquietuds plantejades per la ciutadana van ser malicioses. Com a
ciutadans tenim el dret de formular preguntes en el Ple i com que se’ns exigeix
enviar-les uns dies abans del Ple ordinari, els regidors tenen temps de preparar-se
la resposta i meditar-la bé abans de dir coses que no són certes. Com a
persones afectades, ens va sorprendre molt desfavorablement la resposta donada
pel regidor de govern, tan que anem a analitzar-la en profunditat.
Bonàs contesta que l’estat de les cases
del talús entre avinguda 7 i 14 han estat vigilades entre el 2011 i ara. Bé, a l’anterior post ja vam fer una mica de
crítica a la “suposada vigilància” de l’ajuntament i la farem més extensa en el
proper que se centra en l’informe tècnic que l’arquitecta i Directora de
Planificació urbanística del Consistori va fer per aquest mateix Ple ordinari:
INFORME PER A
L’APROVACIÓ DE PROPOSTA MUNICIPAL D’ESTUDI D’ALTERNATIVA DE BY-PAS R3-R8 PER AL
DESDOBLAMENT DE LA R3 I MESURES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ASSOCIADES
Veritablement, el tema està clar, perquè entre el 2011 i l’actualitat els problemes han anat a més i han aparegut de nous, com ara el trencament de les clavegueres l’any 2024 a l’Av Set i les conseqüents filtracions a l’habitatge de l’Av Set núm. 33 (Pàg. 2 de l’informe). Poc hi ha dir, llavors, en defensa de l'actuació del Consistori fins ara i, per tant, Bonàs no pot treure pit d'aquesta. Addicionalment, Bonàs no formava part del govern de les anteriors legislatures, amb el que tampoc calia que defenguès als anteriors responsables politics, que són membres d'altres partits.
Continua Bonàs dient que l’esquerda de
la vorera existeix des de l’any 2013. Això no és cert. Les esquerdes
de la vorera de l’avinguda Set ja hi eren ben aparents al 2011; vegeu per
exemple:
El risc del talús. 29 d’octubre de 2011.
https://afectatsr3.blogspot.com/2011/10/el-risc-del-talus.html
Es a dir, existien molt abans del 2011 i l’ajuntament
és ben coneixedor d’això.
Diu també Bonàs que totes les esquerdes
estan documentades en els informes de vigilància que ha emès l’ajuntament
respecte el moviment del subsol.
Els afectats li preguntem: on són aquests informes
de vigilància? A la documentació que se’ns ha passat des del 2011 no hi ha cap
informe de vigilància amb fotografies, detalls, situació i mesures de l’evolució
de les esquerdes. Tampoc es varen incorporar a la documentació que s’ha passat
als regidors de l’oposició? On són els informes tècnics del Consistori? Com és
que no es fan públics?
Explica el regidor que l’esquerda està estable i no ha crescut de forma alarmant.
Per començar, són diverses esquerdes a la vorera des del 2011 i no només una. El fet de què hi siguin aquestes esquerdes juntament amb les de les cases i les pèrdues de material del talús és alarmant, senyor Bonàs. Esperem a què creixin de cop i hi hagi una esllavissada de patis i cases al ferrocarril per preocupar-nos? D’altra banda, perquè posen des d’abans del 2011 els contenidors de les escombraries davant de les esquerdes de les voreres per amagar-les?
Bonàs diu que es va fer un estudi sobre
l’estat del clavegueram i sobre les canonades del subministrament d’aigua en el
mandat anterior.
On està l’estudi? El podrien haver incorporat
com a document de l’expedient que s’ha passat als grups de l’oposició.
I a partir d’aquí, Bonàs, juga un paper
que no sabem com interpretar. És regidor, però sembla un representant d’Adif o
la seva guàrdia pretoriana. Comença dient que “Pel
que fa a l’ús ferroviari, l’ajuntament ha obert un expedient disciplinari per
una actuació il·legal i tipificada pel Codi Penal com a delicte contra el
territori. S’han fet unes plataformes i s’han ubicat uns barracons il·legals que
posen en risc al ferrocarril per part d’un veí del barri. Aquesta situació s’ha
posat en coneixement d’Adif, al qual se l’ha requerit que restauri el seu
talús. Aquest expedient disciplinari s’ha portat també a Fiscalia.”
No ens queda cap dubte de la bipolaritat en
el comportament de l’ajuntament, en funció de si és Adif el culpable d’una
situació, o és un veí. Si és un veí, passen per sobre com una piconadora amb
tots els medis possibles (informe jurídic, atestat de la policia, denúncia,
etc.) i obliguen a què es compleixi amb tot, però, paradoxalment, quan és Adif qui al llarg de dècades reiteradament
crea uns danys patrimonials municipals (de subministrament de serveis bàsics
(aigua) i dels carrers) i privats (dels veïns), posa en risc a les persones (manca
de manteniment del talús i de la vegetació: incendis), a causa de l’abandonament
dels seus terrenys i, a més, no respon a requeriments, oculta dades
geotècniques, etc., i etc., i etc...llavors, no passa res. Amb Adif, senyor
Bonàs, resulta que no és tan valent, no es posa dur, oi? Com és que no han
estat capaços mai d’articular mecanismes jurídics (que els tenen) per tal de
forçar a Adif a què es faci responsable de la situació, passi les dades
geotècniques (QUE SÓN PÚBLIQUES!!!) i repari el talús de forma correcte d’una
vegada per totes???
A la part final es posa a intimidar i renyar
als veïns afectats: “està
totalment prohibit caminar per les vies del tren en qualsevol circumstància,
fins i tot, si el trànsit ferroviari està suspès o tallat. Suposo que ho sap. L’accés
no autoritzat a la infraestructura ferroviària és una infracció molt greu penalitzada
amb multes que poden arribar fins els 7500 euros. Caminar per la via amb un
diputat del Parlament no és la millor manera d’ajudar a resoldre aquest
problema i vostès haurien de donar exemple”.
Amb això els afectats ens vam quedar de
pedra. En resum, hi ha una situació de risc imminent al talús, tal i com explica
l’arquitecta i Directora de Planificació Urbanística de l’ajuntament a la
documentació inclosa a l’expedient del Ple ordinari. La pèrdua d’argila del
talús porta activa des del segle XIX i la situació de risc en realitat ve de
molt lluny, atès que la pròpia arquitecta i Directora informa a la documentació
d’una esllavissada que va afectar a la via de la R3 l’any 1994 (pàg. 10 de l'INFORME PER A L’APROVACIÓ DE PROPOSTA MUNICIPAL
D’ESTUDI D’ALTERNATIVA DE BY-PAS R3-R8 PER AL DESDOBLAMENT DE LA R3 I MESURES
DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ASSOCIADES).
Davant la passivitat d’Adif i de l’ajuntament
que tenen una estranya relació d’afinitat pel que hem pogut veure a través dels
fets i del temps, els veïns intenten defensar-se com poden, documentant els problemes. No haurien
d’estar en aquesta situació; són les administracions públiques, locals,
autonòmiques i estatals els que han fet cas omís de les seves responsabilitats
durant més d’un segle. A sobre ens criminalitza a nosaltres!! És la seva actitud,
Bonàs, la que no ajuda en absolut. L’enemic no és el ciutadà, no és l’arrel del
problema.
Posi atenció en el que ha passat amb Adif en d’altres
casos. Per exemple, coneix el cas de Parets del Vallès amb la R3? Llegueixi la
següent notícia, miri la imatge tercermundista d’un talús de la R3 quasi idèntic
al nostre:
Els veïns de la R3 a Parets demanen murs de contenció. 17 de juny de
2016. Som Parets.
https://www.somparets.cat/noticia/14597/els-veins-de-la-r3-a-parets-demanen-murs-de-contencio
Tal i com queda palès a la notícia, Adif
adopta el comportament habitual: no admet cap culpa pròpia i atribueix l’esllavissada
als veïns i a causes naturals. És una actitud de manual que apliquen
sistemàticament. Que van fer les administracions públiques amb aquesta situació d'alt risc?
Doncs, una dècada desprès els problemes en aquest punt persisteixen:
Ara Parets pel Canvi es reuneix amb veïns afectats pel talús de l’R3 i
demana aclariments a ADIF. 9 d’abril de 2026. Som Parets.
Per sobre han sobrevolat les diferents branques de
l’administració: local, autonòmica i estatal. Cap d’elles ha estat capaç d’aconseguir
que Adif desenvolupi les seves competències dins d’uns límits esperables i
raonables en una democràcia.
No coneixem suficientment a Bonàs i potser la
intervenció del Ple no s’ajusta al que acostuma a ser la seva forma de fer. Potser, fins i tot, aquesta crítica la podríem fer de forma més suau en d'altres circumstàncies. Però patim un greu problema des de fa dècades, i els culpables principals no són els veïns. Ajudi’ns.
