El darrer 28 de maig, el plenari de l’ajuntament
de Sta. Perpètua de Mogoda, va acordar per unanimitat (cito textualment):
Primer.-Aprovar l’Estudi d’alternatives per a la variant de la R3 (by-pass
R3-R8) al pas pel municipi de Santa Perpètua de Mogoda, redactat per
l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i la Memòria valorada
prèvia redactada per l’enginyeria Ardanuy “Estudi d’alternatives de traçat per
al by-pass de la R3”, declarant com a opció preferent el fals túnel al turó de
Can Soldevila i la variant 3, la més allunyada del terme de Santa Perpètua de
Mogoda en el terme de Montcada i amb més tram soterrat amb un pressupost de
25.883.151,24.- € segons l’estudi de 2020.
Segon.- Iniciar el procés de participació ciutadana a l’entorn d’aquesta
figura amb els següents components: Activar consultes diverses entorn del
ferrocarril a l’aplicatiu de consulta municipal PARTICIPA 311, continuar
promovent al menys una nova moció als Plens dels municipis interessats, una
resolució al Parlament i una resolució al Congrés, continuar les sessions de
treball amb les plataformes ciutadanes iniciades el 6 de maig de 2026 i
promoure unes jornades tècniques sobre els ferrocarrils al Vallès amb les
entitats més representatives i cercant el suport de les administracions
competents.
Tercer. - Crear un espai web específic a l’entorn d les incidències de la R3,
la R8 i el projecte municipal de by-pas R3-R8, amb un espai per a consulta
oberta persones titulars de bens confrontants amb les vies de ferrocarril, a
persones interessades en el progrés i millora del ferrocarril, i per vehicular
totes les preguntes al respecte cap a les administracions competents.
Quart. - Sol·licitar a ADIF que dugui a terme l’estudi de geotècnia que cal
en els talussos de la R3, i com a mínim la proposta de l’ICGC de 2013 i
aquelles mesures que del resultat de l’estudi requereixin els talussos de la
línia.
Cinquè. - Notificar aquests acords a les administracions següents: MITMA,
MITECO, Generalitat de Catalunya, Síndic de Greuges, Defensor del Poble, grups
polítics del Parlament de Catalunya, i als grups polítics del Congres dels
Diputats amb el trasllat íntegre de l’expedient.
Qui vulgui conèixer més
sobre la proposta votada pot descarregar-se la documentació que varen lliurar des
del govern municipal als grups de l’oposició del plenari introduint el següent
codi del document a la seu electrònica de l’ajuntament al subapartat VALIDACIÓ
DE DOCUMENTS, dins de l’apartat TRÀMITS. Codi: 16342676753371514667.
ANÀLISI
DELS ACORDS APROVATS
En primer lloc, cal aclarir que aquesta
aprovació del plenari és plenament simbòlica, atès que l’ajuntament
no té competències en construcció d’infraestructures ferroviàries.
En segon lloc, l’alternativa de desviament
que aproven és la més complexa i més cara per executar de totes les opcions que
hi havia contemplades a l’estudi que va encarregar l’ajuntament a Ardanuy. Llegint
la documentació preparada pel grup de govern respecte aquesta votació del
plenari no es desenvolupa un argument clar del per què es selecciona la opció
més allunyada de Sta. Perpètua de Mogoda i la més cara i difícil. Aquesta opció
significa construir un túnel de 1550 metres de longitud, tal i com
Ardanuy descriu en el seu treball. Hi ha, fins i tot, una opció que traçaria la
via de tren en superfície, molt més barata, ràpida i senzilla d’executar.
Altrament, l’estima pressupostària que presenta
l’ajuntament per la construcció d’aquesta alternativa amb túnel de 1550 metres està
massa allunyada del que es possible aconseguir. Prenent de referència
comparativa unes obres ben properes, les de millora de l’estació de La Florida,
ens anem a una despesa de 2,7 milions d’euros. És impossible que un túnel ferroviari
de 1550 metres de longitud, més la construcció de les 2 vies i tots els
elements (catenàries, etc.) només costi de 25.883.151,24 euros. Aquest cost
no és real ni ara ni a data inicial de l’estima (any 2020).
A l’hora de somiar, no hi ha límits i ens
encantaria a tots veure una infraestructura soterrada, atès que d’infraestructures
visibles a Sta. Perpètua de Mogoda ens sobren. No obstant això, siguem
seriosos, el Ministerio de Transportes i Adif no optaran per unes obres que
suposin una despesa tan elevada. No entenem el per què havent-t’hi 2
alternatives d’Ardanuy molt més barates i amb menys complicacions
constructives, s’ha triat aquest que serà més fàcil de descartar per part de l’Estat.
Clar, que si un no vol guanyar i al mateix temps vol quedar bé davant del públic,
potser el millor és optar per un impossible.
La crítica no és pels grups d’oposició que
quasi bé no van tenir temps d’estudiar tota la documentació abans de les
votacions. És una crítica pel govern del consistori que, d’altra banda, també
podria haver atorgat més temps als grups d’oposició per analitzar la
documentació i discutir-la abans de la votació.
Veiem que s’ha previst obrir un procés de
participació ciutadana entorn aquesta opció de desviament de la R3. Potser
també caldria obrir un altre procés de participació ciutadana amb el ramal de
connexió que va sol·licitar Lípids Santiga, SA (LIPSA) i que en un plenari
previ es va aprovar per part de l’ajuntament sense que hi hagués cap pressió ciutadana
que els animés a donar aquest pas. És més, s’ha informat a la ciutadania mitjançant
L’Informatiu o d’altres medis municipals d’aquest fet? Ai, trobem a faltar
tants processos de participació ciutadana amb tantes altres decisions
importants per al territori i la ciutadania...hi ha tanta informació pública
que no ens arriba convenientment. I no és que ens oposem o no al ramal, d’acord?
És una observació respecte la disparitat de criteris a l’hora d’aplicar unes
formes de fer o unes altres des del govern consistorial.
Els detalls són importants. Si ens fixem bé,
l’estudi d’Ardanuy és de l’any 2020. Com es que han trigat 6 anys des de l’ajuntament
en passar-lo pel plenari i votar una opció? El govern municipal és
coneixedor de què Adif estava engrescat en la duplicació de la R3 de nou des de
fa anys. Si tan els hi preocupaven els veïns i el barri, com és que no van donar
aquesta pas abans? Com és que no tractaven aquesta temàtica reiteradament al
plenari de l’ajuntament des del 2014?
Estem a menys d’un any vista de les eleccions
municipals. Cal anar amb molt d’ull per interpretar els moviments polítics. Desprès
d’haver analitzat els acords presos al plenari, és l’hora de disseccionar el
contingut de la proposta que es va passar als grups d’oposició.
ANEM
A PAMS
Pàgina 1
Diu el document:
“L’any 2011
l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va detectar
molta inestabilitat en el talussos de la línia R3 al seu pas per l’antic
turó de Can Baqué que va quedar partit per la línia de Puigcerdà en construir
el Ferrocarril. Els habitatges de l’Avinguda Catorze, del núm. 47 al 61 i de
l’Avinguda Set del núm. 27 al 35, van esser
vigilats entre els anys 2012 i 2015 per detecció de moviments geològics
i esquerdes en els habitatges i els terrenys. A partir de l’any 2015 fins al 2024 s’han estabilitzat les patologies
però s’han tornat a tenir indicis de moviments geològics a l’Av Set entre els núm.
35b i el 33, que inclou el punt on es troben en contacte l’Avinguda Set amb la pròpia
línia de ferrocarril.”
Crítica
Van ser els veïns els
que varen detectar els problemes d’inestabilitat i ho varen comunicar a
l’ajuntament. L’ajuntament per si sol mai ha fet res
en aquest sentit.
Van ser vigilats? Només
varen ser inspeccionats visualment i de tant en tant. Si ells entenent que
això és vigilar, doncs molt bé.
Bàsicament, el que ha
passat és que la plataforma va deixar d’estar activa a partir del 2014 i al
2024 alguns afectats del talús varen començar a queixar-se pels problemes de
nou...això de què es varen estabilitzar les patologies és una interpretació
esbiaixada de l’ajuntament (el que no es veu, no existeix, oi?). A més, si una
mica més amunt del document ja diuen que els habitatges varen ser vigilats
entre el 2012 i el 2015, llavors es dedueix que no van fer mostreig visual entre
el 2015 i el 2024 amb el que tampoc poden dir res sobre si va existir
estabilitat o no. Rigor, si us plau.
Pàgina 2
Diuen:
“ADIF
va fer un sondatge al núm. 33 de l’Av Set i a la pròpia avinguda Set el dia 11
de març de 2013 i l’Ajuntament va sol·licitar informe a l’Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya que va proposar els punts de
sondatges necessaris per determinar el moviment
geològic. Tota aquesta informació queda ben
reflectida en el darrer informe de risc de l’any 2015.”
Crítica
A veure, des de
l’ajuntament varen sol·licitar les dades a Adif, però Adif no els hi ha donat...no
té lògica que l’ajuntament digui que li van sol·licitar informe a l’ICGC
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) quan Adif és de l’administració
estatal i l’ICGC de l’autonòmica. L’ICGC mai ha fet prospecció geotècnica al
lloc. El que va passar realment és que al període 2011-2014 des de l’ajuntament
és va demanar per carta a Lluís Recoder (Conseller de Territori) ajuda i
Recoder va articular que l’ICGC els hi presentés al 2013 una oferta d’uns 13000
euros per fer sondeig a tota la zona amb descripció de metodologia i etc.
Per cert, tenim la carta a Lluís Recoder i l’oferta de l’ICGC. Per si volen
mentir o enredar, que coneguin que ho podrem desmuntar fàcilment.
El darrer informe de
risc (any 2015) de Teresa Mira (Directora de
Planificació Urbanística i Avaluació Ambiental Estratègica de l’ajuntament) que ens van passar des de l’ajuntament
no incorpora cap dada geotècnica ni diu res sobre que reberen informació geotècnica
per part de ningú (Adif, Generalitat). A la pàgina 2 d’aquest informe Teresa
Mira explica que Adif va fer sondeig geotècnic al 2013 i que l’ajuntament va
demanar aquesta informació a Carles Quingles (responsable d’Adif) i que aquest
deia que li passava tota la informació a la Generalitat. Tot això és cert,
tenim les comunicacions per carta i la documentació relacionada. No sabem si la
Generalitat va rebre aquesta informació per part d’Adif. No obstant això, albirem
que Adif no els hi va passar res, atès que al visor de l’ICGC GEOINDEX
PROSPECCIONS GEOTÈCNIQUES no apareix cap sondatge ni dada del sector:
Es a dir, des del 2011 fins ara
l’ajuntament no ha estat capaç de recavar cap informació geotècnica procedent
de sondejos i abans del 2011 ja Adif va fer sondeig al mig del quitrà de
l’avinguda 7 (hi ha sol·licitud d’informació de Plataforma Cívica a
l’ajuntament, document que tenim). El propi ajuntament va atorgar permís (també
ho tenim) per fer el sondeig geotècnic al 2013. Com és que des del 2011 amb
tots els precedents i tot el perill associat i danys al patrimoni municipal
(carrer i vorera avinguda 7) no han estat capaços d’aconseguir cap dada
geotècnica? Han fet divulgació periodística autonòmica de gran abast
sobre aquesta vergonya? Han fet accions parlamentàries o al Congrès dels
Diputats reiterades i contundents? Són preguntes retòriques. La resposta és
no.
Potser els hi manca sobirania
o interès per defensar els interessos del municipi. Com a mostra irrefutable de
la desídia, l’ajuntament sap que l’any 1994 el talús va patir una
esllavissada de material que va caure a la R3. El tema ve de mooooolt llarg
i l’ajuntament n’és coneixedor.
I
continuen:
“L’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va fer tres campanyes entre 2011 i 2015 de vigilància de moviments geològics a l’Avinguda Catorze i a l’Avinguda Set i els talussos dels seus habitatges confrontants amb la línia de Puigcerdà amb diverses edicions d’Informe de risc respecte dels habitatges del sector nord de la part alta del talús de La Florida.”
Crítica
A què anomenen vigilància
de moviments geològics? Des de l’ajuntament no han instal·lat mai aparells de geotècnica
(p. ex. inclinòmetres). A què es refereixen amb vigilància de moviments
geològics? A una inspecció visual d’unes poques visites per part d’una
arquitecta? Els moviments geotècnics es valoren i vigilen amb aparells dissenyats
amb aquest objectiu i qui fa la valoració o és un enginyer o un geòleg. D’altra
banda, on estan disponibles els informes de risc de la Directora i alhora arquitecta
Teresa Mira? Per què no els han afegit a la documentació del plenari?
Un altre més:
“El Ministeri de
Transports i Mobilitat Sostenible (MITMA) ha
iniciat un estudi informatiu per al tram Montcada Bifurcació-Mollet a
través de l'empresa TRN. L’Ajuntament va aportar tota la documentació sol·licitada i també
va presentar l’estudi sobre el by-pass R3-R8 redactat per la PTP d’alternatives
per a la variant de la R3 (expedient 2024- 4980N), per tal que les incorpori
entre les alternatives a avaluar per a determinar la solució definitiva per al
desdoblament de la R3.”
Crítica
Treuen ferro utilitzant una
forma verbal equivocada “ha iniciat” quan, realment, el Ministeri va seleccionar
l’empresa adjudicatària de la redacció de l’estudi informatiu l’any 2023 i el nostre
compte enrere porta anys en marxa. Rigor, rigor.
A què es refereixen amb tota
la documentació sol·licitada? Aquí està el rovell de l’ou. Que han facilitat a
Adif? Fem un recordatori. A la notícia Cesca Mejías. L’Ajuntament
aprovarà el projecte de bypass entre les línies R3 i R8. L’Informatiu 771 parlaven
de 137 documents aportats i als veïns només els hi van passar a la darrera
reunió 24 o 25 recentment. Que passa amb la resta?
Pàgina 3
“L'alternativa
defensada per l'Ajuntament i la Plataforma
d'Afectats és la creació d'un by-pass que connecti la R3 amb la R8 i
s’ha materialitzat en una proposta que consta d’un primer estudi redactat per
l’Enginyeria Ardanuy on es valoren econòmicament les variants proposades i que
ha estat concretat amb un segon estudi redactat pels Serveis Tècnics de la PTP.”
Correccions:
Històricament, la Plataforma no ha defensat un by-pass de connexió entre la R3 i la R8. La Plataforma sempre ha apostat pel desviament amb una estació intermodal, amb 4 vies, 2 de la R3 i 2 de la R8. Punt.
El darrer paràgraf:
“És la solució integral a la fractura de La Florida i al risc geològic que pot afectar al ferrocarril ja que la falla per reblert de tot el turó és amplia.”
Crítica:
És impressionant que
tinguin tan clar que es tracta d’una falla per reblert quan no disposen de dades
geotècniques del mostreig i tampoc d’un informe d’un geòleg o enginyer ben
fonamentat. Una falla és una fractura a l’escorça terrestre; com estan tan
segurs de què hi ha una falla? En quant al reblert, és el material que es
diposita en una cavitat i pot ser d’origen natural o humà; com saben que hi
ha hagut reblert a la falla o a la zona? Que volen dir amb això? Que els veïns
han fet rebliments del terreny? Doncs si, és això. Com veurem en un altre
post en el que analitzarem l’informe de Teresa Mira que acompanya a la proposta
de votació del plenari, s’atribueix la culpa dels problemes del talús als propietaris
dels habitatges situats a sobre. Documentació d’aquest tipus arriba a Adif, tot
un regal per ells que podran descarregar-se de les culpes per mitjà d’un
informe tècnic de l’ajuntament. Espavilem o continuem deixant-nos enredar?
Aquí s’acaba la revisió de
part de la documentació rebuda pels partits de l’oposició. En properes ocasions
analitzarem l’informe tècnic que acompanyava la proposta de desviament:
Informe per a l’aprovació
de proposta municipal d’estudi d’alternativa de by-pass R3-R8 per al desdoblament
de la R33 i mesures de participació ciutadana associades (autoria: Teresa
Mira).
Per últim, és necessari subratllar
que el conflicte que ens ocupa no té res a veure amb les ideologies de les
persones que treballen a l’administració pública (al marge de si són polítics o
funcionaris, o ambdues a la vegada) sinó que està relacionat íntimament amb la
seva qualitat, la seva implicació i la seva capacitat tècnica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada