dijous, 3 de setembre del 2026

MAS COSTA, ENVOLTADA DE CIMENT I QUITRÀ

 

Retall del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC; Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat). Els rètols blancs són d’elaboració pròpia, prenent de base la informació del MUC. L'àrea visible en marró clar són tots els terrenys de Montcada i Reixac que encara són espais naturals (conreus, herbassars, etc.) però que estàn requalificats com urbanitzables.

Avui acabem, de moment, amb la sèrie dedicada al barri de Mas Costa en el context del desviament de la R3. I ho fem amb un post centrat en el planejament urbanístic vigent que té com a objectiu reduir el paisatge natural dels seus entorns a la mínima expressió.

El contingut del post que esteu llegint es divideix en dues línies argumentals principals:

  • El planejament urbanístic de Montcada i Reixach
  • El planejament urbanístic de Sta. Perpètua de Mogoda

EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE MONTCADA I REIXAC

Retall del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC; Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat). Els rètols blancs són d’elaboració pròpia, prenent de base la informació del MUC.

 

A l’anterior imatge s’observa com tot el terreny que envolta el barri de Mas Costa pertanyent a Montcada i Reixac està requalificat com a urbanitzable. No està delimitat, el que vol dir que encara poden passar anys fins que s’urbanitzi i la seva urbanització dependrà de diferents circumstàncies, com ara el creixement de la població i les necessitats, l’existència d’inversors/lobbys, etc. Ara per ara no existeix un pla d’urbanització definit, però cal considerar que tota aquesta zona és un autèntic caramel per diversos motius:

  • Montcada i Reixac forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Se situa dins d’una comarca amb un creixement important, amb un PIB elevat i molt poblada
  • Les seves característiques físiques: és plana, fàcil d’edificar.
  • Disponibilitat i diversitat de vies de comunicació properes
  • Etc.

Es a dir, malgrat que el sòl és urbanitzable, però no delimitat encara, tota aquesta zona, tard o d’hora, serà ciment i quitrà.

 

Curiosament, fa bastants anys que va ser requalificada com urbanitzable, sense que hi hagués cap mena d’oposició o queixes a destacar per part de la societat civil o les diferents administracions públiques. Les administracions locals (Ajuntaments de La Llagosta i Sta. Perpètua de Mogoda) sempre han contemplat com l’ajuntament de Montcada i Reixac feia i desfeia planificacions lluny del seu propi nucli urbà que, en canvi, si que afectaven de forma greu al nucli urbà dels municipis veïns llagostenc i perpetuenc (Valentine, Ecoparc, etc.) sense fer res més que el petarrell per salvar la imatge.

 

EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE STA. PERPÈTUA DE MOGODA


Retall del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC; Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat). El rètol blanc és d’elaboració pròpia, prenent de base la informació del MUC.

 

És el moment de parlar de la requalificació de la finca agro-ramadera que inclou l’antiga granja de porcs del Pla de Can Roca, mitjançant la qual va passar a ser terreny industrial.

 

La finca, segons cadastre, te una superfície d’uns 30.000 m2 que, en virtut de la requalificació, ja forma part del polígon industrial del Camp de Les Pereres, fent que aquest creixi de forma molt important. Això, a part de retallar considerablement el verd disponible pels veïns de Mas Costa i d’altres perpetuencs i els llagostencs, farà créixer el nombre de vehicles (entre ells, els camions) que transiten pels entorns. En aquest sentit, tot i que la ciutadania no ho conegui, s’accelerarà la construcció de la connexió per carretera entre aquest polígon i la C17, projectada des de fa anys i panys (vegeu el MUC). La connexió discorrerà en paral·lel a la riera Seca pels terrenys de Montcada i Reixac. Lògicament, cal preveure que es farà una altra connexió d’aquest polígon amb l’AP7.

 

La requalificació a terreny industrial de la granja de porcs, a més de ser inefable, és un capítol escabrós de la història dels afectats de la R3. Per què? Ara ho veurem...

 

El 30 d’octubre de 2012 es va celebrar una concentració veïnal organitzada per la Plataforma d’Afectats per la R3 i el 15M Perpetuenc a la plaça de l’ajuntament, coincidint amb la celebració d’un ple de l’ajuntament. Els participants reivindicaven el desviament de la R3 i havien convocat bastants dies abans aquesta mobilització pacífica. La noticia sencera:

 

Concentració per reclamar el projecte de desviació de la R3 i la construcció de l'estació central. 31 d’octubre de 2012. L’Informatiu.

https://www.staperpetua.org/linformatiu/index.php/component/content/article/concentracio-per-reclamar-el-projecte-de-desviacio-de-la-r3-i-la-construccio-de-lestacio-central?catid=73

 

Durant aquell ple vam assistir atònits a un espectacle curiós, perquè al mateix temps que els ciutadans fèiem visible la nostra reivindicació del desviament, el govern local (ICV, els mateixos Comuns amb d’altre etiqueta) havia introduït dins de l’ordre del dia la requalificació urbanística de la parcel·la de la granja de porcs per convertir-la en terreny industrial.

 

Sense tallar-se ni un pel van aprovar continuar amb la tramitació d’aquella modificació urbanística al davant de les nostres cares. I que té de curiós? Doncs que la traça de desviament que la Plataforma havia plantejat esquemàticament al seu bloc i havia divulgat en xerrades i recollides de signatures des de la tardor del 2011 passava per la parcel·la esmentada que fins aquells moments era zona agrària no urbanitzable. Al esdevenir no urbanitzable i no existir cap projecte urbanístic a desenvolupar, la seva expropiació era considerablement més econòmica i tota la tramitació administrativa per desviar la R3 era més simple. Vegeu en el següent post com la Plataforma havia publicitat l’opció del desviament un any abans:

 

L’alternativa al desdoblament: desviament. 29 d’octubre de 2011

https://afectatsr3.blogspot.com/2011/10/lalternativa-al-desdoblament-desviament.html

 

El govern local, llavors, amb aquest moviment, es va posicionar en contra del desviament en superfície de la R3 en aquell sector que era el més viable econòmica i tècnicament pel que fa a la tramitació i l’execució de les obres. Ni més ni menys, ens van barrar el pas i va ser un gest clar de defensa d’uns interessos especulatius i econòmics d’uns quants que el govern local va considerar més alineats amb la seva política que no pas el recolzament al transport públic i la defensa del barri de La Florida.

 

Els ciutadans ens deixem entabanar amb les paraules dels polítics, però el que realment importa són els fets i aquest va ser un de ben fonamental. Aquestes coses normalment passen desapercebudes per la majoria de la gent, perquè són sibil·lines. Quan aprens a interpretar-les, a fixar-te en els detalls, en els fets, en els gestos, hi ha tota una col·lecció que apunten directament a la traïció envers els afectats de la R3.

 

L’aprovació definitiva d’aquest canvi urbanístic es va fer realitat el dia 29 de gener de 2015, donat que el tràmit legal és llarg i ha de passar per diversos estrats de l’aparat burocràtic, meres formalitats per donar-li aparences de democràcia normal a tot plegat.

 

EL DESVIAMENT DE LA R3

Els que han estat atents a les publicacions d’aquest bloc sabran que les opcions de desviament de la R3 en superfície travessen els terrenys requalificats a urbanitzables per l’ajuntament de Montcada i Reixac i/o el de Sta. Perpètua de Mogoda. Són terrenys que estan predestinats a convertir-se en quitrà i ciment i ho poden vestir i maquillar de mil formes, però la realitat és que ja es va decidir que passarien a ser urbanitzables i això, al nostre país, no és reversible.

 

Nosaltres creiem que és millor utilitzar part d’aquests terrenys en construir una infraestructura necessària, una línia ferroviària en condicions i garanties per tothom (pantalles acústiques, permeabilitat a banda i banda de la R3, etc.) que utilitzar-los per edificar més cases unifamiliars, ampliar el polígon industrial, construir equipaments que no són una necessitat i d’altres pretextes per fer un altre “pelotazo”.

 

En tota aquesta àrea al llarg dels darrers anys hi ha hagut jocs de canvis de propietaris (alguns d’importants) i sempre hem tingut present que una expropiació pública forçosa en un terreny urbanitzable pot crear una recremor en determinades persones...i, es clar, les administracions públiques preferiran sempre robar-li la casa al pobre que només te una que al que vol especular amb un terreny més de la seva col·lecció patrimonial.

 

No és que vulguem jugar a fer de falsos “comunistes”; això ho fan uns altres. És que perdrem les nostres cases i els nostres barris canviaran dràsticament amb el desdoblament per la traça actual.