Avinguda 1 (Sta. Perpètua de Mogoda). Al fons tota l'arbreda descontrolada de la R3 (terrenys d'Adif) tocant a les propietats dels veïns i també al patrimoni municipal.
El present post té com a objecte efectuar una
anàlisi del següent informe tècnic:
INFORME PER A L’APROVACIÓ DE PROPOSTA MUNICIPAL D’ESTUDI D’ALTERNATIVA
DE BY-PAS R3-R8 PER AL DESDOBLAMENT DE LA R3 I MESURES DE PARTICIPACIÓ
CIUTADANA ASSOCIADES
Autora: Teresa Mira
Lozano, arquitecta i Directora de Planificació urbanística
i Avaluació Ambiental Estratègica de l’Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda.
CODI: 16342344221545720213.
És l’informe tècnic que acompanyava a la
proposició sobre l’alternativa de desviament de la R3 per evitar els nuclis
urbans de Sta. Perpètua de Mogoda i La Llagosta, aprovada en el ple del 28 de
maig de 2026. Podeu accedir al document íntegre entrant a la seu electrònica de
l’ajuntament perpetuenc i dins de l’apartat TRÀMITS heu de triar el subapartat
VALIDACIÓ DE DOCUMENTS. Una vegada que s’arriba al subapartat de VALIDACIÓ, cal
introduir el codi electrònic del document: 16342344221545720213.
L’informe és extens, de 19 pàgines, i, a més,
incorpora enllaços a molts altres documents relacionats amb la problemàtica de
la R3. Per tot aquell que vulgui profunditzar i formar-se la seva pròpia
opinió, li recomanem la seva consulta.
Al llarg del post s’aniran citant fragments
ordenats en base al paginat de l’informe que es presentaran entre cometes i amb
lletra cursiva i, just desprès, trobareu la part d’anàlisi en lletra normal. Al
final s’ha afegit un apartat d’aspectes no contemplats a l’informe, o bé
tractats amb un biaix evident.
Pàgina 2
“Després d’un període d’estabilitat,
aquest any 2024 han trencat les clavegueres al punt de l’Av Set i hi ha
filtracions a l’habitatge de l’Av Set núm. 33.”
En el post del dia 7 de juny de 2026 fèiem
crítica a la pàgina 1 del document que es va presentar com a proposta de
votació, atès que l’ajuntament perpetuenc etiquetava el període 2015-2024 com
d’estabilitat pels habitatges de l’avinguda catorze i set (corona del talús)
respecte les patologies que havien aparegut i evolucionat al llarg de més d’una
dècada (esquerdes, moviments, assentaments, etc.). Desprès d’haver vist
l’evolució dels moviments del terreny entre el 2011 i ara, creiem que és un
brindis al sol opinar que en aquest sector hi hagi hagut un període
d’estabilitat en algun moment.
El període que des de l’ajuntament qualifiquen
“d’estabilitat” coincideix precisament amb el període en el que la Plataforma
va deixar d’estar activa en quan a pressions a l’administració local per totes
les problemàtiques relacionades amb la R3. Compatible amb aquest fet són els
testimonis de diversos veïns del talús que manifesten que entre el 2015 i 2024
des de l’ajuntament no es varen passar per casa seva a inspeccionar i vigilar les
patologies estructurals. Per acabar de confirmar-lo, demanarem tots els
informes a l’ajuntament. No es pot determinar una estabilitat del talús en un
període de temps determinat si aquest s’ha caracteritzat per la inexistència
periòdica, sistemàtica i estandarditzada d’inspeccions tècniques, mesuraments, mostrejos
geotècnics, entre d’altres.
El sector del talús està desestabilitzat des
de fa dècades i la pèrdua constant de l’argila de la paret és incontestable. En
el moment en què es va trencar el turó de can Baqué per traçar la R3 pel mig,
les parets del turó varen quedar inestables per sempre i el Govern estatal mai
s’ha preocupat per solucionar aquesta problemàtica com cal.
El trencament de les clavegueres se suma a
les esquerdes de l’avinguda Set que eren marcadament patents ja a principis de
la dècada anterior. És evident que per part del Consistori no ha existit mai
una acció contundent (divulgativa, jurídica, etc.) a la a l’altura de les
circumstàncies amb aquest greu problema que afecta al sanejament urbà, un
carrer, una desena aproximadament d’habitatges i la seguretat de la R3.
Hem pogut conèixer que fa uns pocs dies els
serveis tècnics de l’ajuntament han fet una inspecció més detallada en les
cases i patis de sobre el talús. En algun cas han demanat als veïns que retirin
qualsevol pes dels seus patis que es localitzi en el perímetre del talús. Ara
bé, quines mesures prendran respecte Adif?
Pàgina 3
“Supressió del pas a nivell del P.K.
15/018 a la línia BARCELONA-RIPOLL al terme municipal de Santa Perpetua de
Mogoda (Exp. 2021/2780N).”
Es tracta del pas a nivell per vehicles i
persones al qual s’accedeix des de l’avinguda número 14. Desprès d’aquest
fragment s’inclou una taula amb hipervincles numèrics. Un dels hipervincles
correspon a una comunicació de David Arenas Pérez, cap de supressió de passos a
nivell d’adif. David demana a l’alcaldessa el 4 de maig de 2021:
Para poder
continuar con la redacción del Proyecto Constructivo, le ruego nos haga llegar,
lo antes posible, la Aprobación por Acuerdo del Pleno de ese Ayuntamiento a la
solución señalada en la mencionada Separata de Trazado.
Comunicació de David Arenas Pérez.
Quasi instantàniament, el 9 de maig del 2021,
quatre dies desprès de la missiva de David Arenas, Teresa
Mira, registra un informe relacionat:
Informe sobre supressió del pas a nivell de La Llagosta i substitució
per pont carrer vint-avinguda 7. L’hipervincle
d’accés a aquest informe el podreu trobar a la pàgina 3 de l’informe que s’analitza
en el present post, amb codi CSV 13526305004712450430.
L’informe sobre supressió del pas a nivell
sintetitza els antecedents de comunicacions entre l’ajuntament de Sta. Perpètua
de Mogoda, el de La Llagosta i Adif al període 2018-2021 en referència al
tancament del pas a nivell i la construcció del pont nou que creuria el talús
per sobre. Tal i com relata, anys enrere Adif va formular proposta constructiva
que va enviar a l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda. A l’informe sobre
supressió del pas a nivell que comunica els dos municipis, Teresa Mira defensa
el tancament del pas i la construcció del nou pont que uniria el carrer 9 amb
l’avinguda 7 per sobre del talús:
Tenint en compte l’equidistància el nou pont sobre el carrer
Vint resol tant la supressió del pas a nivell de La Llagosta com el pas a
nivell del Carrer U amb l’Avinguda Set de vianants.
S’elimina el perill existent i, si es fa un tancament segur, els trens no
xiularien al seu pas per la Florida. En el punt on els vies estan a nivell
comença el revolt del traçat de manera que quan es creua en sentit nord, no hi
ha visibilitat del tren provinent de Ripoll. La freqüència de pas actual de
persones i bicicletes serveix les connexions més locals i seria fàcil
substituir-la assegurant el pas de bicicletes i vianants en la infraestructura
del nou pont del Carrer Vint.
Són 27 metres de pont sobre un talús argilós
que ja de per se la pròpia tècnica cataloga de risc imminent (veure
informes de la proposició del ple del 28-05-26), amb dos carrils per vehicles.
Un altre fragment d’aquest informe:
L’Ajuntament haurà d’adaptar el Pla
general municipal d’ordenació ja que l’actuació es realitzarà mitjançant
el sistema d’expropiació del sòl necessari per a la
realització del pont i de les cunetes fet que altera la Unitat d’actuació
prevista.
Heu llegit atentament els del carrer 9?
EX-PRO-PIA-CIÓ. L’ajuntament hauria de clarificar als veïns del carrer 9
(66, 66B, 68) que limiten amb el lloc on aniria el nou pont quina afectació
física tindran les expropiacions. En tot cas, els mateixos veïns poden
consultar aquesta informació amb el visor Punt d’Informació Urbanística
Municipal (PIU):
https://piu.staperpetua.cat/geoportal/?center=431042.0,4598625.0&scale=30000&thematic=tematic1
A tal fi, el visor contempla diverses opcions
per veure les afectacions ferroviàries i d’altres tipus i també les claus de la
llegenda per poder interpretar allò que es visualitza.
Anys més tard de l’informe de la tècnica
municipal que recolzava fermament la supressió dels dos passos a nivell (el de
La llagosta i el del carrer 1/carrer 9 perpetuenc) i la construcció del nou
pont, al 26 de setembre de 2024, el plenari de l’ajuntament aprova per
unanimitat la supressió dels dos passos a nivell. La notícia:
El Ple aprova el projecte d'Adif de supressió de dos
passos a nivell de la R3. 27 de setembre de 2024. https://www.staperpetua.cat/actualitat/noticies/el-ple-aprova-el-projecte-dadif-de-supressio-de-dos-passos-a-nivell-de-la-r3.html
En resum, és evident que hi ha hagut un
esperit de col·laboració des dels ajuntaments per tal de satisfer les idees
immobilistes d’Adif. Els dos ajuntaments podrien haver declinat aprovar la
supressió dels passos a nivell i el traçat del nou pont fins que no hi hagués
l’aprovació final de la duplicació de la R3 pel traçat actual, atès que no
caldria suprimir els passos en cas de fer-se un desviament i com que les
diferents variants de la duplicació estan encara en estudi per part d’Adif, cap
ajuntament tenia obligació legal de canviar el seu planejament urbanístic per
tal d’adaptar-se a la idea prefixada d’Adif de fer una segona via en el traçat
actual. Si més no, podrien haver imitat a Adif i fer el ronso...
El que no ens queda clar és quina
col·laboració ha mantingut Adif amb els ajuntaments, perquè el perpetuenc ha
exterioritzat públicament al llarg dels anys un paper victimista, de maltractament
per part d’Adif, narrant que l’administrador ferroviari no proporciona les
dades geotècniques, no respon a les interpel·lacions i tampoc repara el talús. Tot
plegat, sembla una miqueteta al joc de
la Pepa i la Ramoneta.
Pàgina 4
A la pàgina 4, dins de l’apartat EXPEDIENT DE RESTITUCIÓ DE LA REALITAT URBANÍSTICA
ALTERADA hi ha una taula amb diferents documents. Hi ha el
document PTS_M_0019, amb codi electrònic: 15252006042351504655. És un Informe
jurídic de l’any 2024 inclòs a l’Expedient de restauració de la realitat física alterada per obres i
usos sense llicència i no legalitzables a l’av. Set 33 i 35B, per
sobre del talús, uns fets dels que ja al 2018 existeix informe de la policia
municipal (a la mateixa taula de la pàgina 4).
A la pàgina 4 d’aquest informe jurídic hi ha
dos paràgrafs d’interès:
“Ordenar a ADIF l’estudi de l’estabilitat
de la plataforma de formigó i del talús superior i inferior i lateral (sota la
casa) de dita plataforma per garantir la seguretat geotècnica i estructural
d’aquests elements fins a la substitució al proper projecte de pont i aportar
l’esmentat estudi a l’Ajuntament en el termini de 3 mesos des de la retirada
dels mòduls per part de l’infractor. A tal efecte es coordinaran els serveis
tècnics municipals i els d’ADIF per garantir l’accés a dita plataforma i
estudiar-ne l’estabilitat.”
“Ordenar a ADIF que notifiqui via projecte
d’obres a l’Ajuntament les mesures que haurà de realitzar per a la restauració
de l’obra que siguin més compatibles amb el servei de Ferrocarril i a l’espera
de les pròpies obres d’ADIF del futur pont.- Tot això sens perjudici que, per
causa de la competències especifica en matèria de Ferrocarrils i seguretat
ferroviària, les mesures de restauració les ha de determinar ADIF.”
Han passat 2 ANYS i Adif no ha complert
amb cap d’aquestes “ordres”...pocs dies enrere, l’ajuntament
que, sovint actua com una mena d’ambaixador d’Adif, perquè als d’aquesta administració
no els veiem ni en monitor de plasma, va comunicar per via de reunió
ultrasecreta a uns veïns del talús que a l’agost Adif en farà les obres i que
ells vetllaran per tal que siguin definitives. Els que no ens llepem el dit som
conscients que unes obres de consolidació serioses requereixen una inversió
potent i un projecte amb cara i ulls i, lògicament, una tramitació burocràtica
llarga, de mesos i mesos.
Pàgina 5
L’apartat PLANEJAMENT VIGENT comença
contextualitzant l’àmbit físic que s’està tractant dins de l’informe. Per
aquest fi, proporciona un hipervincle amb el codi CSV 15246503021672427230. L’hipervincle
i/o el CSV, oooh sorpresa, us portaran a un plànol que correspon a l’ESTUDI
INFORMATIU DE DUPLICACIÓ DE LA R3
del tram comprès entre els municipis de La Llagosta i Sta. Perpètua de
Mogoda, que com tots coneixem s’està redactant actualment. Aquí hi ha una prova
que corrobora que a l’ajuntament li arriba informació que a la resta de
ciutadans se’ns està vetada per part de l’Estat.
El plànol és del març del 2024 i apareix com
autora l’empresa TRN TARYET (adjudicatària de l’estudi informatiu) i també en
els crèdits MINISTERIO DE TRANSPORTES Y MOVILIDAD SOSTENIBLE; GOBIERNO DE
ESPAÑA. Així, l’ajuntament ha tingut accés a part de l’estudi informatiu en
redacció…
Continua l’informe amb el Pla general
municipal d’Ordenació, dient el següent:
“El Pla general Municipal d’Ordenació (POUM)
de Santa Perpètua de Mogoda. Preveu un fals túnel a banda i banda del pont de
l’Avinguda de Girona sobre la R8 i l’eliminació de passos a nivell de la línia
de Puigcerdà amb previsió de creació de túnel sota la via a l’Avinguda U amb
Carrer C, a l’altura de l’estació de la R3 per sortir al Carrer U núm. 23 amb
nova placeta i aparcament, nou pont de connexió entre el Carrer Vint al sud i
l’Avinguda set al nord, per la substitució dels passos a nivell de La Llagosta
i del Carrer U.”
Aquest POUM és de l’any 1996 i el que preveu
veritablement respecte a la R3 és molt per sobre, com una carta als reis mooolt
llunyana que no es concreta més que de forma esquemàtica en plànol. En aquest
sentit, situa un pont entre el carrer 9 i l’avinguda 7, l’aparcament al solar
del carrer 1 situat a l’altura de l’estació de tren, el pas que comunicaria
l’avinguda 1 i el carrer 9, i el pas amb passarel·la elevada entre el carrer 1
i el carrer 9. Aquest Pla no aprovava el tancament dels passos a nivell ni
el desenvolupament ni aprovació de planejaments concrets i específics sobre
això. L’únic que el Pla general municipal d’Ordenació (1996) descriu
sobre la R3 és aquest paràgraf de la pàg. 21:
El canvi de planejament municipal concret en
quan als tancaments dels passos a nivell, doncs, prové de l’any 2024. Es a dir,
entre l’any 1996 i el 2024 no varen fer cap avanç en aquest sentit, no varen
tenir interès i voluntat en perseguir els objectius del POUM. El canvi de
planejament que varen fer al 2024 és només per inquietud procedent d’Adif i la
motivació, clarament, és la duplicació de la R3. La llei diu que per construir
una segona via, cal eliminar els passos a nivell (article 6 de l’Ordre 2 d’agost
de 2001i article 54 del Reial Decret 929/2020).
Pàgina 8
“l’Ajuntament
està interessat a estudiar formes de reducció de l’impacte, tipus d’esquema de
vies i l’eliminació de barreres territorials i que assegurin la màxima
interoperabilitat des del punt de vista ferroviari i el mínim impacte
ambiental, per al qual ha encarregat un complement d’aquest estudi (d’Ardanuy) que encara està en redacció i tant bon
punt estigui acabat es presentarà a la Dirección General de Ferrocarriles i a l’empresa
redactora de l’Estudi informatiu amb alternatives.”
Primerament, l’ajuntament va encarregar un
estudi de l’alternativa de desviament a Ardanuy i aquest no va preveure 4 vies
(2 per R3 i 2 per R8) ni esquema de vies al seu pas per la R8, sinó què només
contemplava la unió de 2 vies de la R3 a les 2 vies de la R8, passant de 4 vies
a 2 i creant un coll d’ampolla. Cal apuntar que fa dècades que es coneix que
estan previstes 2 vies més del Corredor del Mediterrani (mercaderies) en
paral·lel a la R8 al seu pas per Sta. Perpètua de Mogoda. Es a dir, ja al
primer estudi d’Ardanuy es podria haver previst l’esquema de vies i el
traçament de les 2 vies de la R3 i les 2 de la R8 per separat. Llavors,
anys més tard del d’Ardanuy encarreguen un altre a Promoció pel Transport
Públic (PTP) per tal de corregir el tema de les 4 vies i afegir un esquema de
vies per encaixar el Corredor del Mediterrani, la R8 i la R3. Al poc temps
d’aquest de la PTP han encarregat un estudi complement, de nou, a Ardanuy. En
conjunt és difícil d’entendre; podrien haver tingut tot en compte des del
principi, des del primer estudi d’Ardanuy, a fi d’estalviar recursos, no
enredar i guanyar temps.
Pàgina 9 i 10
“RISCOS GEOLÒGICS
AL TURÓ DE CAN BAQUÉ
El municipi afronta una inestabilitat
generalitzada al turó de Can Baqué, amb habitatges en risc imminent a
les avingudes Set i Catorze, mentre ADIF i altres administracions han mostrat
un "hermetisme" informatiu persistent.”
Es queixen i es queixen en informes locals
que es queden al calaix i no fan res més. No es duu a terme una difusió
dirigida al gran públic mitjançant instruments periodístics de gran abast i
tampoc eleven les queixes als fòrums de
debat polític autonòmics i estatals (Parlament de Catalunya, Congrés dels
Diputats, etc.). Tampoc hi ha una acció jurídica. És el dia de la marmota
que es repeteix des del 2011...
“1. RISCOS
GEOLÒGICS AL TURÓ DE CAN BAQUÉ MÉS QUE DOCUMENTATS
“La seguretat estructural dels habitatges
situats a la zona alta del turó és una preocupació central des de la dècada
dels 80, quan es van construir patis sobre els talussos de la línia R3.”
“1.1 Inestabilitat del Terreny i Danys
Estructurals
Fenomen actiu: S'han detectat assentaments
de diversos decímetres que han provocat esquerdes en paraments i murs. Aquests
danys es reprodueixen malgrat les reparacions puntuals.”
“Causes identificades: Una combinació
de compactació deficient del rebliment original per anivellar les parcel·les i
la mobilització de material a la coronació del talús. El 1994, un episodi de
pluges excepcionals ja va provocar una esllavissada que va afectar les vies.”
Sobta que, tot i ser una preocupació des dels
80s, el Consistori no hagi fet pràcticament quasi res des de llavors. Tan
Ajuntament com Adif fa dècades que tenen constància de la perillositat inherent
al sector, atès que descriuen una esllavissada l’any 1994 amb afectació sobre
les vies. A mesura que es recopila la informació i es posa en comú, creix i
creix la sospita de la negligència, la temeritat i la incompetència de diverses
administracions alhora, i sorgeixen preguntes:
- No disposaven els patis de permís municipal
per construir-se?? És difícil de creure que cap dels patits disposi de permís
municipal, perquè el propi ajuntament declara ser coneixedor de la construcció
als 80s d’aquests.
- Com és que han continuat donant llicències
des dels 80s fins ben entrat el segle XXI per construir més cases damunt del
talús???
- Pesa més el pati que la casa construïda????
- Pesa més un pati i la casa que tot el
material del talús?????
- I l’enquitranat de l’avinguda 7 no pesa??????
Assistim a un exemple més del clàssic
comportament de les administracions de centrar la culpabilitat en els ciutadans.
Quan es tracta de depurar responsabilitats, el dit apunta com a causant dels
riscos geològics als veïns que, segons l’ajuntament, han compactat de forma
deficient el rebliment original i han mogut material sobre el talús. I si
cal, es fa passar l’elefant per l’ull de l’agulla.
“L'Ajuntament i els veïns constaten que
cap administració amb competències en subsol no ha realitzat els sondatges
proposats pel geòleg de l'ICGC i que ADIF no ha compartit els resultats del seu
únic sondatge dels anys de les actuacions ni informació dels Estudis
informatius que tenen en curs.”
Com veurem a la crítica de la pàgina 12,
sense disposar de dades geotècniques procedents de sondatges, l’autora parla
d’anàlisi geotècnica...
“Finalment a través del Secretari
d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya se sol·licita
que els Serveis de manteniment d’ADIF assumeixin l’estudi d’aquest punt entre
els 100 punts d’inestabilitat de la xarxa i a tal efecte finalment aquests
serveis proposen reunió a l’Ajuntament.”
Preguntes retòriques: algú sap quan serà
aquesta reunió? No es fa oberta per a tots els veïns afectats del talús? I,
donat, que ja el tema és d’alta preocupació entre la ciutadania, perquè no
fer-la extensiva per a tots els polítics locals de l’oposició? De fet, als
polítics locals de l’oposició se’ls va fer partícips de les problemàtiques de
la R3 en la votació del ple de maig. Aleshores, com és que no es compta amb
ells?
Pàgina 11
“2.1 Malestar Ciutadà
Plataforma d'Afectats: S'han recollit més
de 200 signatures (març 2026) denunciant la pèrdua d'intimitat pels
tancaments de les obres de l'estació, el soroll i les vibracions.”
Els permisos urbanístics els atorga
l’ajuntament, així doncs és competent per posar ordre. Van ser molt rígids a
l’hora d’aplicar disciplina urbanística amb l’intrusisme dels veïns al terreny
d’Adif de l’avinguda 7, però no apliquen disciplina urbanística quan és Adif
qui ocasiona els problemes?
El darrer any se li va donar publicitat a
aquestes obres des del propi ajuntament:
Renfe explica al veïnatge les obres de millora de
l'estació de La Florida. 2 d’octubre de 2025. L’Informatiu.
https://www.staperpetua.org/linformatiu/index.php/societat/renfe-explica-al-veinatge-les-obres-de-millora-de-lestacio-de-la-florida
Renfe anuncia l'inici de les obres de l'estació de la
Florida a partir del 27 de setembre. 19 de juny de 2025.
https://www.staperpetua.cat/actualitat/noticies/renfe-anuncia-linici-de-les-obres-de-lestacio-de-la-florida-a-partir-del-27-de-setembre.html
També podrien fer una notícia sobre els
problemes ocasionats per les obres, oi?
“Intrusisme: Existeix un risc total
d'accés a les vies a través dels passos a nivell que encara no s'han suprimit.”
La tècnica considera això com a part del
malestar ciutadà, però els veïns han manifestat moltes vegades que els hi
preocupa precisament el contrari: que tallin els passos a nivell i facin obres
bàrbares com el pont que unirà el carrer 9 i l’avinguda 7. Perquè no
escolta als veïns?
Tenen una agonia i una pressa enorme amb el
tancament dels passos que no té cap lògica, tenint en compte que l’estudi
informatiu no està aprovat i encara no es coneix si s’optarà pel desviament. En
aquest cas, no caldria tancar-los. Per què aquesta pressa ara desprès de més
d’un segle d’existència dels passos a nivell? No han tingut cap pressa des
de l’aprovació del pla general d’ordenació municipal (1996) i ara no poden
esperar-se 1 o 2 anys per saber quina serà l’opció de duplicació que s’aprovarà?
“Des de 2011, l’activitat de suport als
veïns per part d'aquest Ajuntament ha estat constant davant la inestabilitat
geològica del turó de Can Baqué:
Vigilància i diagnosi: Detecció
d'inestabilitat generalitzada i execució d’estudis de sorolls i vibracions
(2012).”
Respecte el mostreig de vibracions, al sector
més urgent (el talús) només van dur a terme mostreig en un únic punt en una
casa i de curt abast a la dècada anterior. Tan l’estudi de sorolls com el de
vibracions, tots dos molt bàsics i insuficients, els van fer perquè la Plataforma
va pressionar. Des del 2012 fins ara no han tornat a cap altre estudi de
vibracions i contaminació acústica, tot i que l’activitat ferroviària ha
augmentat i els problemes també. Activitat de suport constant?? Hi ha una
dita castellana “Dime de que
presumes y te diré de que careces”. Des del principi
hem hagut d’anar al darrera de tot i el poc i insuficient que han fet ha estat
per pressió.
“Intervenció de l'ICGC: Inspecció tècnica
que va derivar en una proposta de múltiples sondatges (pressupostada el 2013 en
13.454,43 € + IVA) mai executada per les administracions competents.”
Així doncs, l’ajuntament es considera incompetent,
tot i que el carrer i vorera de l’avinguda 7 estan afectats. Oi que no sona
seriós?
“Pressió institucional: Generalitat de
Catalunya, Estat espanyol, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats.”
Com és que no divulguen en premsa tota
aquesta pressió institucional? Als veïns afectats ens agradaria moltíssim
disposar de la documentació relacionada amb tota “aquesta pressió
institucional” i també conèixer les respostes d’Adif. L’únic antecedent de
pressió institucional al Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats per
part del Consistori del qual tenim constància és del 2013, de la Proposició no
de Llei presentada per la Izquierda Plural sobre la caducitat de l’Estudi
Informatiu del 2008 i alguns altres aspectes relacionats amb la R3.
“Situació de la coronació del talús
(Avingudes Set i Catorze) Segons la cartografia de la "Figura 1", les
parcel·les construïdes als anys 80 presenten una vulnerabilitat extrema. La
traça de la línia R3 se situa immediatament sota els patis posteriors, els
quals es troben a la coronació del talús. Aquesta configuració implica que
qualsevol pèrdua de suport al peu del talús compromet directament l'estabilitat
dels habitatges de l'Avinguda Catorze.”
En cap moment de l’informe apareix la Figura
1 com a tal o alguna cosa relacionada amb les parcel·les construïdes als 80s...quines
són aquestes parcel·les i per què les dels anys 80 i les altres no? Hi ha
alguna raó tècnica demostrable? En què es basa? Les posteriors als 80s no tenen
o han tingut i/o tenen esquerdes potents? No és així.
“Mancances d’ADIF i risc imminent. L'actuació
de l'administrador ferroviari s'ha limitat a reparacions superficials amb
malles i gunitats (2016 sota la finca 35b i 2020 sota la 49). S'ha detectat
un hermetisme institucional alarmant: ADIF va realitzar un únic sondatge el
resultat del qual no ha estat compartit amb el Consistori.”
No contempla el gunitat que l’any 2012 Adif
va fer al número 31 i 33 de l’avinguda 7; per pressió de la Plataforma.
Fotografia del procès de gunitat de l'any 2012 al talús.
L’ajuntament va atorgar permís a Adif per fer
el sondatge del 2013, però abans del 2011, Adif va fer un altre estudi
geotècnic, practicant sondejos, fins i tot, en la calçada de l’avinguda 7. Vegeu
el següent post on trobareu més informació sobre els sondatges anteriors al
2011:
El talud de nuevo. 23 d’abril de 2026
https://afectatsr3.blogspot.com/2026/04/el-talud-de-nuevo.html
És inexcusable que desprès de més de 15
anys l’ajuntament no hagi estat capaç de aconseguir les dades geotècniques (que
són públiques) i a més no hagi divulgat aquest comportament escandalós d’Adif a
escala periodística. Els homòlegs de Comuns al Parlament i al Congrés dels Diputats, que
han fet en tot aquest temps? Ni brot.
Pàgina 12
“La inspecció efectuada aquest 13 d’abril
de 2026 a l'habitatge de l'Avinguda Catorze número 49 és concloent: es troba en
situació de risc imminent, confirmant que les intervencions d'urgència no han
resolt el problema estructural de fons.”
En efecte, els veïns tenim la certesa des de
fa bastants anys que un gunitat no és una solució al problema del talús. No ho
sabien els tècnics de l’ajuntament?
“2. Anàlisi de la inestabilitat
geològica del turó de Can Baqué
L'anàlisi geotècnica confirma que el
fenomen d'assentament diferencial és actiu i d'extrema gravetat. L’origen rau
en els terraplenats i rebliments per compactació realitzats durant
l'anivellament original de les parcel·les, que han generat una dinàmica de
moviments lents però constants.”
Com hem vist al llarg de l’informe, l’autora
diu que l’ajuntament no disposa de les geotècniques dels sondejos d’Adif (pàg.
11), però desprès parla d’anàlisi geotècnica. Una tècnica que és arquitecta,
i no geòloga, sense un informe d’un geòleg i/o dades geotècniques en les que
basar-se, fa una anàlisi geotècnica a partir d’inspecció visual i mesures
superficials i conclou que la causa de la inestabilitat del turó és dels veïns.
En absència de fonaments tècnics profunds cal mantenir cautela i, en especial,
davant un problema d’aquestes dimensions, amb un potencial de repercussions
jurídiques, econòmiques i, fins i tot , físiques sobre els veïns. La manca
de rigor i de seriositat per part d’una administració pública no és admissible
en aquest context.
En quines dades o proves tècniques es basa
l’autora per emetre conclusions rotundes? Aquests habitatges tenen llicències
constructives de l’ajuntament i, com es que l’ajuntament va atorgar als
propietaris fer els anivellaments? Va sol·licitar permís o consulta
l’ajuntament a Adif a fi de permetre totes les obres?
Altrament, fa dècades que algunes parcel·les
no es toquen; es a dir, a partir del terraplenat i rebliment de dècades enrere
s’explica una dinàmica de moviments lents, però constants en tot el talús?
Precisament, al principi de l’informe, l’informe parla d’estabilitat de les
patologies al període 2015-2024...llavors, el moviment del talús és
constant? No es constant i presenta anys d’estabilitat? En què quedem?
El problema de base és que l’informe no
s’emmarca dins dels límits esperables per un document estrictament tècnic. Entra
dins dels límits de l’especulació, sense basar-se en proves fidedignes, en
dades que puguin aprofundir amb certesa en el problema per tal de recolzar
hipòtesis explicatives amb una base creïble i s’acaba contradient. Sense
dades geotècniques procedents de sondeig no és possible fer una anàlisi
geotècnica seriosa. No es pot fer de forma visual i menys encara quan ens
trobem davant un problema de risc de primer ordre.
“Necessitat de dictamen mitjançant
geotècnia: La "Figura 2" estableix la
graella de prospeccions necessària per avaluar la seguretat de les finques. Aquest
Ajuntament exigeix la realització de cales i un dictamen tècnic precís que
determini si l'estructura de les cases (segons l'any de construcció) pot suportar
noves esllavissades.”
En efecte, es requereix un dictamen d’un
perit expert en construccions o d’un perit enginyer o geòleg, o de tots alhora,
però a tal fi cal disposar de les dades dels sondejos, de les cales. Una
tècnica arquitecta a seques no pot emetre un informe concloent. És el peritatge
expert el que requereix la situació, des de fa més d’una dècada. L’ajuntament no
ha orientat mai com cal als veïns i actuat amb responsabilitat amb una situació
d’aquesta gravetat. Evidentment, la irresponsabilitat d’Adif encara ha estat
més gran.
“3. L'ESTUDI INFORMATIU DEL
DESDOBLAMENT DE LA R3 (2024-2026)
El Ministeri (MITMA) ha iniciat un nou
estudi per al tram Montcada Bifurcació- Mollet a través de l'empresa TRN. L’Ajuntament
va aportar tota la documentació sol·licitada i també va presentar el
projecte de by-pass objecte del present informe. A data d’avui no hi ha cap tipus
de retorn de la informació aportada.”
El patró és el mateix: porten més d’una
dècada amb el mateix relat (Adif es comporta malament) i tot i això, només ho diuen
a escala local, en documentació local que no es dona a conèixer, verbalment en
reunions amb els veïns afectats, etc. Doble moral?
Pàgina 17
“CONSULTA A LES
ADMINISTRACIONS COMPETENTS
L’Ajuntament ha presentat personalment
aquest projecte a entitats veïnals i ciutadanes (AAVV; CONFACV VIA VALLES PTP;
etc) i a les que s’han format entorn de la R3 al llarg del seu recorregut
(PUGEMALTREMN QUENOENSFOTINELTREN, etc, a entitats empresarials (FEM VALLES,
VIA VALLES interessades en el transport públics, a d’altres ajuntaments (La
Llagosta, Montcada i Reixac, Mollet) als grups parlamentaris, a la Generalitat
de Catalunya, a la Delegació del Govern de l’Estat, al Comissionat que fou del
Pla de Rodalies i al comissionat que fou del Corredor mediterrani, d’entre les
presentacions més destacades entre els any 2020 a 2026.”
El projecte referit és l’Estudi
d’alternatives de traçat per al by-pass de la R3 redactat per Ardanuy i
finalitzat al 2020. Fixeu-vos que li presenten el projecte a infinitat
d’interlocutors privats i públics, però...al conjunt dels veïns afectats
directament per la R3 no els hi comuniquen res fins ben entrat el maig del
2026. El projecte ens ho vam passar poc abans de la reunió del 4 de maig de
2026 a la que ens van convocar des de l’ajuntament. Un detall més sobre la
manca de respecte del govern municipal pels afectats.
Sobta que, tot i la presentació que han fet a
tantes entitats, interlocutors de l’administració pública local, autonòmica,
estatal, no hi hagi hagut cap mena de posicionament públic de ningú i cap
difusió. Val a dir que dels polítics parlamentaris i, fins i tot, dels
locals perpetuencs de l’oposició, pocs coneixien l’existència del projecte fins
fa relativament poc. El relat grinyola.
“I a data d’avui cap dels dos Ministeris
no s’han interessat en el tema ni han respost a la petició d’informe tot i ser
les administracions competents en la matèria i l’ajuntament ha exercit el seu
dret de consulta al respecte en defensa dels interessos del municipi i els seus
veïns i les seves veïnes.”
Molt bé. I què? En faran divulgació i
denúncia pública o només es queixen en informes interns i reunions locals? Els
partits que governen l’ajuntament disposen de grups parlamentaris i al Congrés
per dir alguna cosa i també en formen part del govern central. Es varen gastar
uns diners en un estudi d’alternatives d’Ardanuy i una altra part en l’estudi
d’esquemes de vies de la Promoció pel Transport Públic i no han tingut
capacitat per saber-ho moure com cal, o bé no han volgut dur a terme aquesta feina
fonamental. És que no han enviat ni un trist comunicat de premsa als medis
periodístics catalans i estatals i quan volen i els hi interessa, ho fan.
Sincerament, sembla només un intent de salvar la roba al davant dels veïns
afectats i la posteritat.
“Segon.- Iniciar el procés de participació ciutadana a l’entorn d’aquesta figura
amb els següents components: Activat consultes diverses entorn del ferrocarril
a l’aplicatiu de consulta municipal PARTICIPA 311, continuar promovent
al menys una nova moció als Plens dels municipis interessats, una resolució al
Parlament i una resolució al Congrés , continuar les sessions de treball amb
les plataformes ciutadanes iniciades el 6 de maig de 2026 i promoure unes jornades
tècniques sobre els ferrocarrils al Vallès amb les entitats més representatives
i cercant el suport de les administracions competents.”
Una persona no afectada pot llegir aquest
paràgraf (“CONTINUAR LES SESSIONS DE TREBALL AMB LES PLATAFORMES CIUTADANES
INICIADES EL 6 DE MAIG”) i pensar “Caram, estan treballant amb els veïns
afectats, els tenen en compte i hi ha diverses plataformes ciutadanes”. Tanmateix,
únicament mantenen contacte amb quatre veïns que els hi interessen (els VIP) i
la resta des del maig no reben informació directa de res i no se’ls ha tornat a
convocar.
L’ajuntament va intervenir la reunió interna
de veïns afectats al Centre Cívic de La Florida al juny introduint a l’autora
de l’informe que hem analitzat, posant-la de protagonista de la reunió. En
tota la història de la Plataforma, mai cap polític ni treballador municipal
s’havia colat dins d’una reunió interna dels afectats. A què es refereix
l’autora de l’informe quan parla en plural de PLATAFORMES CIUTADANES? Quines
són? Els afectats no en coneixíem més que la nostra.
A la immensa majoria dels veïns ens van
excloure i se’ns va condemnar a l’ostracisme fins al maig del 2026, a un any
vista de les eleccions municipals. No hem rebut cap mena d’informació en 12
anys!!! Mentrestant, des de l’ajuntament anaven fent estudis i moviments,
canvis en el planejament urbanístic orientats a la duplicació de la R3 en el
traçat actual per acontentar a Adif, el govern estatal adjudicava la redacció
de l’estudi informatiu actual, etc...existien molts motius per fer-nos
partícips, per reunir-nos i ens han mantingut exclosos 12 anys. Sabien més
les entitats d’àmbit comarcal que nosaltres. Tothom estava al corrent, excepte
els afectats!!!
ASPECTES
QUE NO APAREIXEN A L’INFORME
Fixar-se en el que no forma part del guió,
sovint, és revelador. En aquest apartat tractem diversos aspectes marginats a
l’informe parcial o totalment i que són CABDALS!!
Inundabilitat
L’informe només es refereix a la inundabilitat
del barri de Mas Costa (allunyat centenars de metres de la R3) i no s’esmenta
l’impacte sobre gran part de la Florida baixa. En aquesta àrea es va patir
un antecedent greu l’octubre de 1994, agreujat extremament per l’efecte de dic
de la R3 a l’avinguda 3. No entenem el per què l’autora no fa cap esment en
el seu informe, donat que entre l’any 1993 i 1995 treballava a l’ajuntament i
la riada del 1994 va ser sonada.
Recordem, d’igual forma, els problemes
d’inundació recurrents a l’avinguda 3, provocats pel pendent insuficient entre
l’inici i final del col·lector d’aigües pluvials que comença sota el pont de la
R3 i desguassa en el col·lector general de la riera de Caldes. La baixa
cota altimètrica del pont limita físicament la possibilitat de tenir un pendent
normal en aquests 300 i escacs metres de recorregut del col·lector, situant el
grau de pendent per sota del que marca el Codi Tècnic d’Edificacions.
Cal recordar a la tècnica redactora de
l’informe que quasi tota la part baixa del barri de La Florida en la que es
circumscriu la R3 està classificada com a Zona d’Inundabilitat T500 per
l’Agència Catalana d’Aigua. Aquesta categoria estima que al voltant de 500 anys
la zona queda afectada per una inundació, classificació que no reflecteix la
realitat, atès que l’any 1962 va quedar inundada i l’any 1994, com hem dit,
també (2 de grosses en 32 anys). La zona s’enquadra en una regió
especialment vulnerable pel que fa a la inundabilitat i com a exemple cal
senyalar les inundacions del 1962 del Vallès, catalogades com el major desastre
hidrològic estatal de la història contemporània, amb una forquilla de 600-1000
morts:
Israel Viana. 25/09/2012. El diluvio universal que
devastó Barcelona. ABC
https://www.abc.es/historia/abci-inundaciones-barcelona-valles-201209250000_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.abc.es%2Fhistoria%2Fabci-inundaciones-barcelona-valles-201209250000_noticia.html
A títol comparatiu, dir que la DANA
valenciana va causar unes 200 morts.
Zona d’inundabilitat La Florida “BAIXA” en períodes de 500 anys (Font:
Punt d’Informació Urbanística de l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda). Amb
aquesta imatge queda ben palès l’efecte dic de la R3 que marca que tota la part
situada al nord i sud de la R3 quedi afectada per la inundabilitat i,
diferencialment, la part del barri situada al sud de l’estació de tren quedi
alliberada del problema.
La imatge superior il·lustra suficientment
com la R3 no només afecta als que viuen al costat de la via de tren, sinó que
el seu efecte es trasllada al llarg de centenars de metres a banda i banda de
la infraestructura. El tema de la inundabilitat de La Florida en relació a
la R3 és evitat per l’ajuntament des del 2011 fins l’actualitat davant el
públic. La Florida baixa sempre ha estat menystinguda per aquest consistori;
un fet inherent al govern dels “Comuns” (abans ICV) que tots els veïns hem
interioritzat amb el pas de les dècades.
Pel que fa a la zona d’influència de la R3 a
La Llagosta, a l’entrar en el visor del Mapa Urbanístic de Catalunya veiem que l’entorn
de la riera Seca està classificat com a de retorn de 10 anys i en queden
afectats els carrers de Miguel Hernández i el de Josep Montserrat. A més, pel
que fa a La Llagosta, la inundabilitat és regular al carrer Miguel Hernández
deguda, igualment, a un pont de la R3 d’estretíssim gàlib. Aquest darrer
problema bloqueja la sortida de vehicles de l’avinguda 18 i el trànsit natural
de vehicles en direcció La Llagosta i C17 des de Mas Costa i una part important
del barri de La Florida.
Zona d’inundabilitat La Llagosta en
període de retorn de 10 anys (Font: Mapa Urbanístic Catalunya de la Generalitat).
Fixeu-vos en la regió dibuixada en blau clar, que correspon a la zona que
s’estima que s’inunda cada 10 anys.
Zona d’inundabilitat La Llagosta i La
Florida en període de retorn de 100 anys.
A la darrera imatge, si sou observadors,
notareu que l’àrea dibuixada com a inundable en un període de 100 anys és
anòmalament gran al sector de la riera Seca (La Llagosta) en comparació amb el
de la riera de Caldes (La Florida). Està completament allunyat de la realitat: la
llera fluvial de la riera de Caldes és molt més gran i l’amplitud de la seva
planura al·luvial és més del doble. Com a prova, qualsevol pot comparar els
efectes de la inundació del 1994 en les dues àrees. A què es deu aquest biaix
per part de l’Agència Catalana de l’Aigua? Potser és incòmode catalogar com
a inundables en 100 anys tants habitatges de La Florida al voltant de la R3.
Afectació urbanística
Una altra de les grans mancances de l’informe
és que no esmenta cap mena d’afectació urbanística de la R3, ni pública ni
privada. Novament, si entrem en el visor Punt d’Informació Urbanística de
l’ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda i triem l’opció d’afectacions,
la immensa majoria d’habitatges a banda i banda de la R3 es troben dins del
límit no permès per edificacions segons la normativa ferroviària, a més
d’infringir d’altres tipus de servituds ferroviàries. El mateix passa a La
Llagosta. I respecte als carrers municipals, estem en la mateixa situació. Una
segona via de tren, segur que suposa expropiacions i d’altres afectacions
perilloses per la seguretat jurídica dels propietaris. Per què la tècnica
va decidir no contemplar aquesta greu problemàtica a l’informe? No és
important? També afecta al patrimoni municipal.
Vibracions i risc per
l’estructura dels habitatges
Hi ha una problemàtica, la del risc dels
edificis, que l’ajuntament perpetuenc històricament associa en exclusiva al
talús de can Baqué, però que és extensible en diferents graus (menors que en el
talús, de moment) a tot el tram de la R3 que discorre entre La Llagosta i Sta.
Perpètua de Mogoda. Hi ha multitud d’edificis que vibren de forma molt
notòria amb el pas dels trens en via única i amb una segona via més propera i
amb un major pas de trens és evident que els problemes en les edificacions
seran majors.
Hi ha formes de reduir les vibracions, en
efecte, tot i que no són màgiques. Els edificis ho patiran. Un exemple d’aquest
efecte son les esquerdes del mur de les piscines municipals de La
Llagosta...per suposat, el vas de la flamant i nova piscina també patirà.
L’informe de la tècnica de l’ajuntament no extrapola
mai el problema de les vibracions a la resta de sectors i sempre se centra
exclusivament en el turó de can Baquè (el talús).
Un indicador d’aquesta mancança és que mai
han fet un trist inventari d’habitatges amb vibracions. Un primer pas hagués estat entrevistar a tots els veïns afectats un
per un sobre aquest particular i almenys tindríem una primera dada. En 15 anys
mai han mostrat cap mena d’interès o iniciativa.
Incendis
Sobre el tema dels incendis en tot l’informe
no apareix rastre. Tabú? Els incendis en els terrenys ferroviaris de la R3 són
un clàssic. Per què? Perquè el govern estatal sempre ha actuat de forma
totalment irresponsable i temerària i mai ha procurat un manteniment adequat de
la vegetació de la seva propietat. Tan és així que hi tenim veritables
arbredes en ells, en contacte i proximitat amb els habitatges dels veïns.
D’incendis perillosos per culpa de RENFE i
Adif hi ha hagut moltíssims i sempre els hem apagat entre els veïns i els
bombers. L’Estat mai ha fet ni brot i l’ajuntament ídem.
L’ajuntament s’ha limitat al de sempre: quan
els veïns es queixen, ho comunica a Adif i Adif passa de tot. Si fos un veí
privat, actuarien d’ofici en la seva propietat i li passarien la factura al
veí, però al ser Adif el culpable, es tornen mandrosos.
BALANÇ
FINAL
Al reflexionar sobre l’informe amb calma, es
detecta la principal deficiència: la major part de l’informe se centra quasi
exclusivament en les problemàtiques del turó de can Baqué (el talús). La
majoria de veïns afectats no hi viuen en aquest sector i a una part, a més, els
hi expropiaran la casa.
Malgrat tot, els Comuns tradicionalment
han tingut aquesta fixació de gairebé no tenir en compte a la majoria dels
veïns i han centrat els pocs esforços que han fet en el talús. És
estratègia electoral:
El talús es pot arreglar i fer-se la doble
via de la R3 i amb la reparació sumaran uns quants veïns contents que serviran
per diluir i contrarestar les crítiques d’aquells que pateixin afectacions
urbanístiques i la resta de problemes (inundabilitat, contaminació acústica,
etc.). Lògicament, que es repari no significa que no tornin a aparèixer els
problemes a mig-llarg termini...però això d’aconseguir el desviament és massa
problemàtic per ells, atès que perden els vots de la majoria dels ciutadans
de La Florida que de forma anti-solidària se situen en contra del desviament i
a favor:
- De l’afectació sobre les propietats dels seus
veïns que ho perdran tot.
- De potenciar la inundabilitat.
- Etc., etc.
En realitat, mai han apostat obertament per
la lluita activa pel desviament per una raó de vots; o potser és que el talús es
troba a la FLORIDA ALTA.
